Se n'ha parlat molt, moltíssim, però, com que encara n'hi ha de pendents (els lleidatans, per exemple, votarem aquest diumenge), diguem que encara no se n'ha parlat prou. Les consultes, al cronista, el fan molt feliç per dos motius. El primer és àmpliament compartit: les consultes actuen de catalitzadors d'un independentisme latent. Volem dir que, fora dels ambients militants o més o menys polititzats, hi ha tot d'individus que mai no han pensat la noció Catalunya, estat independent... fins que no els han preguntat, d'una manera explícita i formal, si hi estan a favor o en contra ?no pas de la noció, òbviament, sinó de la seua realització efectiva. "Li havies sentit dir abans, a la padrina, que vol la independència de Catalunya?". s clar que no l'hi havíem sentit dir: no hi havia pensat mai fins ara ?tampoc no havia pensat mai fins ara, potser, en el goig del sexe, i tan de bo un clima ideològic emancipatori li n'hagués convocat, molt abans, la noció. Les consultes, doncs, no només reprodueixen, estadísticament, opinions preestablertes favorables a la independència del Principat, sinó que també produeixen preses de posicions en aquest sentit per tal com, en no pocs casos, redefineixen els límits ?ideològics? del que és pensable.
La segona raó és, diguem-ne, més idiosincràtica: les consultes ho posen més difícil als olímpics amb ínfules d'intel·lectuals sofisticats. Individualistes ultrats ?segons es conceben?, el plet polític amb Espanya els resulta prosaic i massa procliu a gregarismes, i, posat que calgui considerar-lo seriosament, mai no ho fan en els termes corrents de la discussió pública, poc amigables amb els seus hàbits de pensament. Recorren, per contra, meandres dialèctics interminables per fer-nos entendre, infructuosament, que ens enganyem sobre la bondat de la nostra posició i que tot plegat és més complex. Passa, però, que les consultes emanen uns aires de radicalitat democràtica i intel·ligència autogestionària que fins i tot ells, sempre en guàrdia, han arribat a respirar. I vacil·len. O, qui ho havia de dir, van a votar. I voten que sí. Com farà, aquest diumenge, i gràcies a Lleida Decideix, aquest cronista.
