Segons la càndida anàlisi d'alguns, els moviments centrífugs' que actualment hi ha l'interior d'Esquerra són la prova que aquest és l'únic partit on la lleialtat a un projecte polític pot prevaler sobre els interessos estrets'

que defineixen la praxi de la resta de formacions ?és a dir, la consecució i conservació del poder. Una concepció del partit instrumental més que no pas autotèlica ?per dir-ho amb els filòsofs? explicaria doncs que ERC, just en el moment de la seua història que acumula més poder institucional des de la Segona República espanyola, pugui tornar a ser un cau de dissensions ?ideològiques? insuperables.

Algú s'imagina ICV ?se'ns diu? al caire de l'escissió perquè un dels seus grups interns ha resolt que l'aliança estratègica amb el PSC no contribueix prou a la transformació ecosocialista' del país? Sigui com sigui, el divorci entre alguns reagrupats i la cúpula ja s'ha consumat i, a Lleida, a més de discrepàncies tocant a l'estratègia, ja es parla de l'estalinisme' de la direcció ?de les purgues' d'Stalin que, com tothom sap, quan va voler desfer-se dels camarades de la vella guàrdia bolxevic, no va dubtar- a obrir-los un expedient i suspendre'ls, temporalment, la militància.

L'al·lusió a l' estil' del dictador de la URSS la devem a l'alcalde de Rosselló i principal home de confiança de Carretero a Lleida, Jaume Fernàndez. L'home a qui l'executiva de la federació regional probablement suspendrà, avui mateix, de militància. Fernàndez pagarà així les seues vel·leïtats comparatives', bé que, cal suposar, ja havia decidit abandonar el partit abans de denunciar públicament, en uns tals termes, la gestió de la direcció del cas Carretero. Resultarà que el nom adoptat per aquest sector crític era tot un presagi.