La mala hòstia plebea dels lerrouxistes i dels joves bàrbars que els seguien, amb el seu republicanisme intransigent i malcarat i el seu virulent anticlericalisme, amic del libel i de les ràtzies, no sempre va ser una energia falsament revolucionària, aliada encoberta de la reacció.
Lleida ·
Si bé estava congènitament tarat per aquella aversió maníaca a l'església i, és clar, pel seu anticatalanisme demagog, el radicalisme de Lerroux, enmig de la podridura de la restauració, va tanmateix vehicular unes pulsions polítiques genuïnament dissidents, i va contribuir així a un dels fets històrics més bells de la pell de brau del nou-cents: l'exili d'Alfons XIII de Borbó.
Els lerrouxistes del segle XXI, com els còmics i imitadors consagrats a la sàtira, han decidit que només reproduiran els trets més desafortunats del seu model. Si l'emperador del Paral·lel va acabar sent un paladí de l'oligarquia i, doncs, un cavall de Troia per a la república de treballadors que, vulgues no vulgues, ell mateix va fer possible, el regenerador de la Garriga es disposa ara a apuntalar la plutocràcia hispana... dins la mateixa podridura borbònica.
Ciutadans és el somni més humit dels espanyols d'ordre sense adscripcions pètries als vells partits"
En efecte, ni tan sols hi ha, en l'oferta política de Ciutadans, una promesa de transformació lampedusiana de l'estat, això és, un fals procés constituent que doti el vell règim de façana nova. Ciutadans és un indignat de dretes i verbós, un enamorat de la Constitució del 78 estúpidament hostil a admetre que la corrupció que tant denuncia és un correlat de l'absència de ruptura amb el franquisme.
Ciutadans és, doncs, el somni més humit dels espanyols d'ordre sense adscripcions pètries als vells partits dinàstics: una defensa ultrancera del règim postfranquista i, alhora, la il·lusió d'una redempció de tots els lladronicis comesos.
