Lleida · Però la història diu que el catalanisme, a més de motivar uns pocs homes a liquidar Alfons XIII, n'ha inspirat molts d'altres, durant dècades, a construir l'Espanya Gran, de manera que el nostre home a Madrid ha estat, des de Cambó fins a Duran, un element central, políticament decisiu, de l'amfibològic nacionalisme català.

Si hi ha res que distingeixi el nostre home a Madrid és l'elevadíssima consideració que té de si mateix: se sap brillant parlamentari i hàbil negociador; presumeix del fet que, quan l'aritmètica l'afavoreix, pot fer més per Catalunya en un sol dia que no pas el Parlament en anys d'acció legislativa; es reivindica, en un característic gest d'olimpisme, com a única veu sensata enmig de la cridòria hispanomaníaca. Etc.

'El nostre home a Madrid' és, a hores d'ara, un tipus insuportable. I d'Alcampell

El nostre home a Madrid és un figura hipertrofiada en la praxi del nacionalisme de centredreta que dóna la mesura d'un projecte polític per al qual la dependència és el medi natural d'actuació. El nostre home a Madrid és, a hores d'ara, un tipus insuportable. I d'Alcampell.

Alcampell és a la frangenca comarca de la Llitera, i per això Duran va proclamar, ara fa uns anys, en un inestimable cop de mà a la noció de Països Catalans, que ell també és xarnego. Duran ens recorda sempre que pot que a Catalunya no hi cap tothom: no es tracta d'un gest de complicitat amb el populisme xenòfob, sinó d'una observació del tot pertinent quan, com tothom sap, els no catalans que habiten el planeta han decidit venir a viure amb nosaltres.

Duran, últimament, proposa governs de concentració nacional: fa molts dies que sap què convé a Espanya més bé que els mateixos espanyols. Duran serà, de nou, el nostre home a Madrid, condició que, en el seu cas, ens faria pensar en una sinecura si no fos per la seua lluita incansable contra els eterns subsidiats.