TrenPoble

Lleida ·

"en aquest país hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona", van proferir. En cultures democràtiques amb una història tan certa i il·luminadora com el llinatge d'un bastard, el poble pot estar persuadit que l'honradesa de Francisco Camps no és un dogma revisable, i que la no-equivalència dels vots és un atemptat al principi d'igualtat entre individus.

Un polític és, en principi, un agent racional que vol maximitzar la seua la utilitat en termes, per exemple, electorals. Com que a la ciutat de Barcelona hi viuen molts electors i a la Pobla de Segur n'hi viuen, comparativament, molt pocs, un polític maximitzador d'utilitat té la temptació de descodificar la realitat de la següent manera: la tal línia de metro de Barcelona té demanda social, però és deficitària; el tren que fa cap a la Pobla té demanda social, però és deficitari. Cal que el vot del veí de la Pobla valgui més que el del veí de Barcelona perquè qui governa es vegi menys temptat a posar èmfasis diferents en situacions que mereixen, exactament, la mateixa consideració. O bé: les necessitats de transport públic dels ciutadans han de ser igualment ateses amb independència del territori (de la densitat electoral del territori) on viuen.

Però en dies d'eufòria desmantelladora dels serveis públics, la sobrerepresentació electoral de la perifèria ja no basta: Ferrocarrils de la Generalitat ha decidit reduir a la mínima moció el tren de la Pobla com a pas previ, segons conjecturen alguns, al cop de gràcia definitiu. El tren de la Pobla, imprescindible per a l'equilibri territorial del país, és deficitari. ¿Farà, el govern del Principat, el que no va gosar fer Renfe a mitjan vuitanta? Si és cas que sí, "a contracor", es justificarà. "Amb entusiasme", hi oposaran, anys a venir, alguns historiadors no necessàriament d'esquerra, però si prou atents a l'evolució ideològica del catalanisme de centredreta.