L'escriptor Vicenç Villatoro s'ha qüestionat a un article: "Tenen dret els catalans a decidir el seu futur?"

"Diuen que no el setanta-cinc per cent dels representants espanyols --ha continuat-- (gairebé la unanimitat si en traiem catalans i bascos), però només el dinou per cent dels representants catalans. Aquest decalatge brutal l'entén tothom". A l'article Gràcies, Rosa Díez Villatoro hi ha assegurat que "no hi ha cap democràcia al món que davant d'un decalatge d'aquesta mena cregui que no se n'ha de fer cap cas ni donar-hi cap resposta política".

"Per què Cameron permet que a Escòcia es convoqui el referèndum? No parla ni de la llei ni de la història ni de l'economia. Diu: perquè la majoria dels escocesos ho volen, i així ho han manifestat de forma lliure i democràtica" ha argumentat. "Si a més a més hi ha raons històriques, legals o econòmiques, magnífic. Però no fan falta. Només amb l'existència d'aquesta voluntat ja n'hi ha prou" ha sentenciat.

Finalment l'autor de l'article ha dit que cap democràcia del món, "ni la més jacobina" menysprearia i ignoraria la voluntat del catalans, i ha mostrat la seva indignació: "Imposar a un territori afectat --o a un sector o a una comunitat o al que sigui- una doctrina que hi és absolutament minoritària amb l'argument que és majoritària fora del territori afectat va en contra de l'essència de la democràcia. Podríem posar-ne milers d'exemples, fins i tot còmics. (Fer pagar democràticament el sopar a un dels comensals, perquè tots els altres hi voten a favor i només ell hi vota en contra; annexionar Portugal a Espanya perquè la majoria dels habitants de la Península ho volen, però amb el vot contrari de la majoria dels portuguesos; etcètera, etcètera.) No cal parlar ni de Constitucions ni de sobiranies ni de nacions. Parlem de vots. La metafísica és interpretable. Les votacions són clares".