El cas Centelles és un exemple molt pedagògic del paper del Ministeri de Cultura com a instrument de reforçament del nacionalisme espanyol en el terreny de la cultura i les arts. Un ministeri que fa anys que hauria d'haver desaparegut, perquè les competències en matèria de cultura estan traspassades a les comunitats autònomes, però que l'Estat manté obert, ben actiu i amb una bona dotació pressupostària que li permet practicar una sistemàtica política d'ingerència en el terreny de les cultures catalana, basca i gallega.
Aprofitant-se de la manca de pressupost de la Generalitat, ofegada financerament pel govern espanyol, el ministeri que encapçala Ángeles González-Sinde, ha comprat l'arxiu fotogràfic Centelles, negociant d'esquenes del govern català amb els dos fills del fotògraf. Estem davant d'una nova deslleialtat del govern espanyol envers Catalunya, que ha actuat com una potència colonial, per endur-se a cop de talonari un patrimoni que és de tots els catalans i que s'hauria de quedar a Catalunya. No solament no es quedarà aquí, sinó que si no hi ha cap decisió de darrera hora que ho impedeixi, anirà justament a l'Arxiu de Salamanca.
Els fills de Centelles haurien d'haver tingut més sensibilitat a l'hora de decidir quina oferta institucional acceptaven, haurien d'haver estat més respectuosos amb la memòria del seu pare, però aquí qui ha jugat brut és el ministeri de Cultura, que d'alguna manera ha aconseguit fer d'aquest cas la torna dels papers de Salamanca. El que va ser espoliat pel franquisme i retornat a Catalunya com un acte de justícia, ara pot tornar a Salamanca per la decisió d'un govern que es reclama progressista i democràtic, però que intencionadament o no dóna satisfacció als que van guanyar la guerra civil.