Els drets culturals són una categoria dels drets humans, si bé tendeixen a ser oblidats o a quedar relegats en un segon o tercer terme. No és cap secret que un dels motius per aquest cert ostracisme és el temor i la desconfiança dels Estats pel fet que el reconeixement del dret individual i col·lectiu a la identitat cultural perjudiqui el monopoli estatal i generi conflictes. Si apliquem això al cas de la cultura catalana no ens faltaran exemples de situacions conflictives. A banda del contenciós en marxa contra l'Estatut català que hi ha al Tribunal Constitucional, tenim d'altres casos que ocorren amb una certa regularitat, i denoten una determinada concepció sobre els drets culturals.

Un dels darrers casos que ha tingut lloc ha estat l'episodi-polèmica-incident al voltant de la compra del fons fotogràfic d'Agustí Centelles per part del Ministeri de Cultura. Sense voler entrar en el detall de les fallides negociacions entre els fills d'Agustí Centelles i el Departament de Cultura de la Generalitat, hi ha una situació de fons que no pot passar per alt. s l'actitud de despreci i deslleialtat institucional del Ministeri vers les negociacions del Departament. A més a més cal tenir present que el fons havia estat catalogat com a Patrimoni Documental de Catalunya. En aquest sentit la Comissió de la Dignitat va presentar la setmana passada una declaració on de manera clara es denunciaven les injustícies del cas i es posaven de manifest les contradiccions i retards en el procés de devolució dels papers de Salamanca. Precisament el fet que la ubicació del fons sigui Salamanca és una humiliació i no deixa de ser una mena de torna digna de pati d'escola. Aquest fons forma part del patrimoni cultural del poble de Catalunya i és per això que Agustí Centelles el va preservar per mantenir la memòria dels anys de guerra i de l'exili.

La promoció dels drets culturals s'han de veure com a responsabilitats no tan sols dels Estats sinó també de les organitzacions internacionals, les empreses i la societat civil. Tothom s'hi ha d'implicar. En aquest inici de segle els drets culturals estan guanyant importància i reconeixement en el context internacional, però sembla que a l'Estat espanyol continuïn vivint en un altre segle. Potser a Catalunya ens interessa entrar de ple als corrents del segle XXI.