Artur Mas es reunirà el proper dilluns per primer cop amb José Luis Rodríguez Zapatero en qualitat de president de la Generalitat. Un i altre es veuran les cares després d'anys de distanciament. L'Estatut i la promesa incomplerta de Rodríguez Zapatero de facilitar a CiU la presidència de la Generalitat van marcar un punt d'inflexió i expliquen les fredes relacions entre l'un i l'altre.

La situació financera de la Generalitat és dramàtica i el nou govern ha estat molt interessat en les seves primeres setmanes d'existència en deixar-ho clar. Per això un i altre estan condemnats a entendre's. Sembla que no hi haurà problemes perquè, en la seva voluntat d'establir un bon clima de relació amb el nou govern català, Zapatero autoritzi l'emissió de més deute públic per part del Govern.

Però Mas és molt conscient que no n'hi ha prou amb sortir de la Moncloa amb un baló d'oxigen a nivell econòmic. Tant ell com la cúpula de CDC són molt conscients que, si algun punt dèbil va tenir la presidència de José Montilla, és la manca d'èpica. La mateixa èpica que va donar forces i estima popular a Jordi Pujol i Josep Tarradellas en moments clau.

I en la política catalana l'èpica no és l'economia. Amb l'horitzó del concert encara molt llunyà (com a mínim haurà d'esperar a que passin les eleccions espanyoles de 2012 i a que un PP en el què Aznar recupera la seva influència no les guanyi per majora absoluta) l'autogovern esdevé el parapet ideal per al president malgrat els seus dilemes sobre si ha d'anar o no a votar a la consulta del 10 d'abril a Barcelona.

La llista de traspassos pendents de l'Estatut i la voluntat de renegociar-ne alguns que segons la federació nacionalista va deixar a mitges el tripartit seran l'única munició nacional que Mas podrà exhibir a la Moncloa. Haurà de buscar èpica en el discurs i intentar que el govern espanyol, tenallat per la crisi però al que els sindicats han donat aquesta setmana un respir amb l'acord de les pensions, obri una mica la mà en matèria de descentralització.