"La política vol molta dedicació i molts sacrificis, però que no és lloc per a l'aparició de redemptors, màrtirs ni messies". "Catalunya necessita ara mateix apostes sòlides i coherents". Per boca de Joan Ridao i Josep Rull, tant Esquerra Republicana com Convergència i Unió han reaccionat ràpidament a l'entrevista a Joan Laporta, que avui publica El Mundo.

Les dues frases són un intent no de desqualificació, però sí de desactivació del fenomen Laporta. Una manera d'assegurar que uns -ERC- sí que estan disposats a dedicar-hi "temps i sacrificis" i que els altres -CiU- sí que són una "aposta sòlida i coherent". Però aquestes opinions de Laporta topen amb la realitat. Si alguna cosa ha demostrat el president del Barça en tot el temps que ha estat al capdavant de l'entitat és que ha sacrificat moltes coses per ser coherent i sòlid. El president ha tingut moments de més o menys fortuna en les seves declaracions i actuacions, però no es pot negar que no s'ha desviat ni un pèl de la línia que va dibuixar l'any 2003.

El compromís d'erradicar la violència del Camp Nou el va portar fins al final, tot i posar en perill la integritat de la seva família i a punt li va estar de costar un disgust seriós. Des del primer dia, la senyera és l'única bandera que oneja als despatxos del Camp Nou al costat de la blaugrana. El compromís amb la catalanitat del club ha estat indiscutible, sense perdre la vocació de globalitat d'una institució com el Barça. I la salut de les finances del club és un oasi enmig d'una crisi que ha deixat en evidència més d'un i més de dos polítics.

Admetent que la decisió de Laporta és discutible, és molt molest aquest run-run que tant Esquerra com Convergència fan al voltant del president del Barça. Si no creuen que Laporta és la solució als mals d'aquest país que ho diguin, però que els seus dirigents no aprofitin cada oportunitat que se'ls posa davant per fer-se una foto amb l'encara president del Barça.