El nou retard en les negociacions per al nou finançament autonòmic és l'exemple més clar de la paràlisi en què el govern està instal·lat. Tot i que la manca de diners a la caixa de la Generalitat serveix per explicar, en part, les poques actuacions per incentivar l'economia en aquest context de crisi, els problemes del govern no s'acaben aquí. De res serveix que Miquel Iceta intenti desviar l'atenció cap a la corrupció i els escàndols d'espionatge que pateix el PP madrileny, si, a Catalunya, els problemes s'acumulen.
I és que els socialistes són víctimes de la seva pròpia medicina. Després de cinc anys governant a la Generalitat se n'han adonat que el discurs que remet constantment a les conseqüències de la suposada mala actuació durant els 23 anys de Jordi Pujol ha perdut efectivitat. La crisi econòmica ha posat en evidència les limitacions del govern a l'hora de donar una resposta adequada als greus esdeveniments que succeeixen.
Tot plegat sembla que està afectant els resultats dels partits que conformen l'executiu en les enquestes. El PSC no creix com ho feia a costa dels seus dos socis i tant ERC com ICV estan electoralment estancats. A hores d'ara, amb una probabilitat molt alta, el tripartit no tornaria a sumar i deixaria el camí molt pla a CiU per retornar a la Generalitat. L'escenari d'eleccions anticipades, que fa només uns mesos es veia com a molt probable, és avui molt difícil. José Montilla i els seus són conscients que no poden presentar cap gran èxit polític per intentar recuperar durant la campanya electoral el que han perdut en dos anys de govern.
Per la seva banda, Convergència i Unió, que també treballava amb un escenari d'eleccions anticipades, ha decidit prémer el fre i veure com reacciona el govern davant la crisi i del retard amb les negociacions en el finançament. Almenys fins les eleccions europees, que seran un bon termòmetre per mesurar la capacitat de cada partit per mobilitzar els seus electors més fidels, a la Casa Gran no mouran fitxa i es dedicaran a plantejar una carrera a llarg termini, amb la vista posada, com a molt a prop, a la primavera de 2010.
Cada dia hi ha més veus dins de la federació nacionalista que consideren que la crisi serà més llarga del que el govern prediu i que, com més es trigui a convocar eleccions, més contundent serà el triomf d'Artur Mas. s evident que la tendència a les enquestes és ascendent i, a més a més, es compta que les conseqüències de la crisi seran molt més palpables pels electors a finals d'aquest any i a principis de 2010.
També Esquerra i Iniciativa prefereixen un any sense eleccions. Esquerra és conscient que li serà molt difícil repetir un tercer tripartit i necessita temps per repensar la seva estratègia de creixement. Els republicans creuen els dits esperant que, contràriament al què indiquen les enquestes, les europees seran un punt d'inflexió que els permeti aixecar el vol. Iniciativa també aspira a allargar la seva presència a la Generalitat, conscient que és qui té més difícil mantenir la cadira a Palau.
