I al setè any, van decidir abaixar el nombre d'alts càrrecs. Que una administració se simplifiqui i sigui més eficient sempre és bo. Però cal fer-ho quan toca i perquè toca. No perquè vinguin eleccions. En un intent desesperat de retallar despeses després d'uns anys d'alegries potser injustificables, el president Montilla exigeix ara als seus socis retallar la nòmina d'alts càrrecs per alleugerir la despesa corrent de la Generalitat.
La pregunta no és si ara cal prescindir d'aquests alts càrrecs, sinó que si eren prescindibles per quins set sous es van contractar? I és que al contrari del que recollia l'acord del Tinell -tornat a brandar ahir per Joan Herrera per altres motius- un dels objectius dels tres partits era aprimar l'administració i disminuir el nombre d'alts càrrecs i assessors dels diferents departaments del govern. En el record encara hi ha aquells informes filtrats per Esquerra Republicana a El País sobre els excessos amb aquest personal que llavors socialistes, republicans i ecosocialistes consideraven "prescindible".
Set anys després, però, la despesa en sous del govern en càrrecs de confiança ha pujat. De fet, no cal dir noms, però bona part dels pressupostos d'un o dos departaments se'n van per aquest conducte. Lloable és sens dubte que ara el president vulgui racionalitzar la despesa, però potser arriba tard i és un reconeixement que les coses no s'han fet com es van prometre. I encara una cosa pitjor, poc conseqüent.
I és que el PSC aplica una doble vara de mesurar. Ningú com el partit amb seu al carrer Nicaragua ha jugat a la col·locació de càrrecs. I sinó només cal fer una ullada a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona, dos llocs on és habitual trobar càrrecs sense cap feina concreta. Emparats amb la gran opacitat de les administracions locals, exregidors, periodistes afins o militants han trobat feines molt ben pagades sense que justifiquessin el seu sou. No és Montilla, doncs, el més indicat per donar lliçons als seus socis.
Per desgràcia, la cultura del pelotazo' no és patrimoni exclusiu de l'Estat. Si en una cosa s'han equivocat els nostres partits -i aquí també cal incloure-hi CiU- ha estat en funcionarialitzar la societat, començant per les mateixes estructures de poder. Més val tard que mai, però no serà fàcil fer aprimar un cos que ja fa temps que dóna símptomes de patir obesitat mòrbida.
