No havien passat ni 15 hores des del tancament de les urnes que els organitzadors de les consultes populars ja es tiraven els plats pel cap als principals matinals radiofònics del país. No és això companys, que diria la cançó. El resultat desigual de les consultes no pot ser motiu de divisió entre els organitzadors. Només haver aconseguit celebrar els referèndums sense problemes ja és un èxit. I els resultats de participació que s'han aconseguit en comarques com Osona són d'excel·lent per a l'organització.
Però avui no era hora de treure pit. Sinó l'hora del consens. De ser conscients que aquest país quan es pren les coses seriosament les fa bé i aconsegueix bons resultats. Amb les declaracions d'aquest matí els representants de les diferents entitats s'han posat a l'alçada del que tant han criticat en els darrers mesos. A petita escala, avui s'ha escenificat en públic una fractura que fa més de deu anys pateixen per motius semblants Esquerra i Convergència i Unió.
En els darrers mesos, començant per Arenys, els diferents col·lectius havien donat una lliçó moral als partits polítics. Més fer i menys parlar, venien a dir els organitzadors de les consultes, que han hagut de treballar sense més mitjans que els propis per organitzar les votacions. Aconseguir el que han aconseguit sense els partits és, doncs, d'un mèrit indiscutible.
Per tot plegat el que cal ara no és tirar per la borda tot el treball aconseguit en els darrers mesos. I aquesta baralla d'egos pública no fa res més que donar carnassa a l'enemic. El Mundo, La Razón, El País i tota la caverna mediàtica ja té un nou conflicte fratricida on sucar pa. I això que, com demostren les declaracions de tots els polítics espanyols, estan nerviosos.
S'ha aconseguit una bona base per arrossegar als partits cap al sobiranisme i ara és hora de consolidar-lo. No és hora dels egos, és l'hora del consens i de no voler córrer massa. Catalunya és prou madura per a una votació, però cal mesurar bé les conseqüències abans de fer noves passes.
