Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 15 de de març del 2010 | 13:37
Crònica · Política catalana

Una llei de referèndum que es queda a mitges

"Aquesta llei no és per a consultes per la independència". Ras i curt l'ariet del PSC, Joan Ferran, deixava clar aquest cap de setmana que amb la llei de consultes populars aprovada el dimecres passat al Parlament no es podrà convocar cap referèndum per la independència. La nova norma és conseqüència directe d'un Estatut que va néixer coix i preveu la convocatòria de tota mena de consultes, però la celebració o no d'aquestes l'ha d'autoritzar l'Estat.

Ha estat precisament aquesta capacitat de l'Estat per vetar les propostes del Parlament de Catalunya la que ha fet enrere Convergència i Unió a l'hora de votar una llei que s'ha aprovat exclusivament amb el suport dels tres partits de govern. De fet, que el PSC hi doni suport és garantia que les consultes no passaran de l'àmbit local. Podran servir per decidir si la Diagonal ha de ser una avinguda pels cotxes o un passeig per als vianants. En canvi, difícilment podrà servir per preguntar als catalans qüestions relacionades amb la sobirania.

La llei és una bona metàfora de les contradiccions que viu la política catalana. Mentre CiU la titlla "d'enganyifa" i Esquerra la defensa a capa i espasa. El món al revés. s cert que la llei no permetrà regularitzar i convertir en vàlides o vinculants consultes com les que s'estan celebrant en els darrers mesos a tot el Principat. Però també és cert que l'Estatut no dóna marge per gaire res més. I és aquí on, per molta raó que tingui CiU ara, queda encallada en les seves pròpies contradiccions.

Per tot plegat, la nova llei neix tocada de mort. Perquè, igual que una nova llei electoral o la divisió territorial, una llei del calibre de les consultes, en un país com Catalunya, o neix amb el vot dels principals partits nacionalistes o servirà per ben poc. I és que fa molt mal veure com el principal defensor d'aquesta llei és el senyor de la crosta.

Caldrà, doncs, buscar camins alternatius perquè durant la pròxima legislatura es pugui celebrar una consulta o referèndum a nivell nacional. Però aquests nous camins no poden ser, com fins ara, motius de baralla entre les forces nacionalistes. Només el consens, i no precisament amb personatges com el diputat Ferran, faran que el dret a decidir del poble català estigui més a prop.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat