La setmana passada fèiem, en aquesta mateixa crònica, una anàlisi severa de la forma en que, dins el tripartit, s'estava gestionant la rebaixa de l'impost de Successions per part del conseller Castells i d'Iniciativa. Al final, però, hi ha hagut acord i han arribat a una solució que encaixa força dins de l'esperit del que hauria de ser un Govern que, sis anys després, té seriosos problemes de cohesió i relat. Tant el PSC com ICV, que eren els dos extrems en aquest assumpte, han cedit en pro de l'acord. Al final l'impost no desapareix i se seguirà pagant en el cas d'herències importants però tampoc serà tan abusiu com fins ara el jutjava una inmensa majoria. La rebaixa afectarà el 94% de la població i a la Generalitat li costarà 540 milions dels 900 que recaptava. El president Montilla va mostrar-se ahir satisfet de que, gràcies a la seva intervenció personal, el tripartit s'hagués mantingut unit en un assumpte clau tot i les tibantors de les darreres setmanes i el PSC i ERC no necessitessin recòrrer a CiU, que es va mantenir inflexible en la seva posició de suprimir el tribut, cosa que no va fer la federació nacionalista mentre va governar amb el recolzament del PP fins l'any 2003.
El tripartit ha aconseguit doncs salvar un escull important tot i que per un moment va semblar que s'imposava el sector del PSC que aposta per imposar-se als seus socis en les grans decissions. I és que dins el socialisme català hi ha qui, al marge del que pensa el president Montilla, només busca un bon resultat per al PSC en les eleccions d'aquí un any sense tenir en compte el cost que pugui tenir per als seus socis. La tesi és senzilla: el PSC no pot capitalizar l'acció d'un govern en que és el soci majoritari però en que els socis el segueixen d'aprop. I hi ha qui pensa que més val ser a l'oposició amb 45 diputats que governar el país amb 35.
Només per això s'expliquen també actituds en temes que són estratègics, com les continuades crítiques de Joan Ferran als mitjans de comunicació públics pels gestos que fan amb el catalanisme, ja sigui amb les consultes del 13-D o amb l'atenció a l'àrea lingüística del català. Són assumptes en els que, creient que marca terreny, el PSC no fa més que fer pinya amb el PP, el que és el seu objectiu en totes les campanyes electorals.
Montilla no pensa així i per això ha estat ell qui, en persona, ha resolt el tema de successions forçant els tres partits de govern a un terme mig.
