A Espanya es parla de primàries, però a Catalunya poden ser molt més que això. La campanya per les eleccions europees, que comença aquest divendres, serà un petit assaig de la llarga precampanya de les pròximes eleccions al Parlament.
Els resultats a nivell espanyol no serviran pas gaire més que una enquesta perquè, malgrat la forta crisi econòmica, parlar d'unes eleccions al Congrés de Diputats anticipades seria molt agosarat.
En canvi, a Catalunya, la cosa és ben diferent. Com a molt poc resta un any i mig per a les pròximes eleccions al Parlament. Malgrat la insistència del president Montilla en assegurar que no avançarà les eleccions, els socialistes no tenen en absolut controlada la situació. La inestabilitat de Zapatero a Madrid, la negociació pel finançament i la sentència del Constitucional de l'Estatut són tres càrregues molt feixugues per arrossegar-les quinze mesos més.
Per tot plegat, les europees són el termòmetre ideal per comprovar la mobilització de cadascun dels partits catalans. I, encara més, poden ser un assaig de cara als pactes per a la pròxima legislatura. Per molt que la campanya hagi tingut fins ara un perfil baix, no ha passat desapercebuda la bona sintonia que tenen els candidats de CiU i d'Esquerra. Ramon Tremosa i Oriol Junqueras, al contrari que les direccions dels seus partits en els últims anys, estan ensenyant que poden jugar en el mateix equip sense molestar-se.
Ho van demostrar, per exemple, en el debat que diumenge publicava el diari Avui. Eren els dos únics candidats que parlaven de defensar Catalunya a Europa. Fent-ho d'una manera directa i sense complexos, però alhora pedagògica. No es tracta només de defensar el corredor del Mediterrani o d'afavorir la presència del català a les institucions europees, es tracta de fer de lobby, igual com fan els congressistes dels diferents estats dels Estats Units. Aquesta és també una manera efectiva de presentar als ciutadans els beneficis de tenir rellevància a Brussel·les, una importància que, dit sigui de passada, cap polític català ha tingut a Europa.
En contraposició al model d'entesa i de defensa de la nació de Junqueras i Tremosa -al qual en algunes coses s'hi va sumar Romeva- hi havia els representants de PSC -de fet PSOE perquè la llista és espanyola- i el PP. L'una, Maria Badia, que es veu que encara confia amb Zapatero, assegurant que si el català havia avançat era només gràcies al president espanyol. I de l'altra, Fisas, un català que ja fa temps que ha deixat d'exercir-ne, només cal dir que és el número 23 de la llista electoral. Pobret.
