El govern català no ha mostrat aquesta setmana cap tipus de capacitat de reacció davant el caos del servei de rodalies a Catalunya. Els partits que el formen, però singularment el PSC, han preferit quedar-se en el lament i la crítica enlloc de passar a l’acció, tal i com esperaven desenes de milers d’usuaris indignats. Les obres del TAV, però sobretot anys i anys sense invertir en la xarxa de rodalies, s’han revelat com un viacrucis i la demostració palpable del maltractament endèmic de les infraestructures catalanes.
Conscients de com això ha deixat estupefacta a bona part de la societat catalana, Presidència es va encarregar de traslladar a la premsa que Montilla havia comentat a Zapatero que la situació era límit i calien solucions. Els gestos però difícilment aturaran la indignació, que segurament es farà palpable en una gran manifestació que, per al mes de novembre, prepara la Plataforma pel Dret de Decidir a Barcelona.
Tenia raó aquesta setmana el líder de CiU, Artur Mas, quan afirmava que, per molt que les competències dels trens de rodalies siguin del govern central, a l'executiu català li ha de competir tot allò que passa a Catalunya, oimés quan, com és aquest cas, la situació afecta a tants catalans.
Només el conseller de Governació, Joan Puigcercós, va demanar, aquest cop des del seu càrrec institucional, la dimissió de la nefasta Magdalena Álvarez, que Zapatero ha mantingut al seu consell de ministres contra vent i marea malgrat haver tingut ocasions per cessar-la, com ara la crisis de govern del passat mes de juliol uns dies després del debat de política general espanyol. El president espanyol segueix considerant que cessar la ministra no solucionaria res i no faria altra cosa que "agreujar" el PSOE andalús, que veuria com la pressió dels catalans fa caure la quota de Chaves al govern.
En tot cas hi ha, entre la classe política catalana, una expectació relativa pel ple del proper dia 31 i per la intervenció que hi pugui fer José Luis Rodríguez Zapatero. Els diputats del PSC comentaven aquesta setmana als passadissos del Parlament que res seria tan eficaç com que Zapatero arribés amb el cap d'Álvarez, però sabien que això és impossible que passi i només esperen ja que la compareixença tingui un cost petit o relatiu per a ells.
Ha quallat la sensació que l'única prioritat del president Montilla era no incomodar Zapatero i el seu govern en precampanya, per molt que el PSC s'estigui jugant el tipus en aquesta crisi. Si la cosa no se soluciona ràpid, Montilla haurà de triar entre mantenir la credibilitat del PSC i l'autoritat del president de la Generalitat o prioritzar els interessos del PSOE. Darrerament, una cosa i l'altra són cada cop menys compatibles.
