Montilla tira la tovallola. La renúncia explícita que el president va fer el passat diumenge a reeditar el Tripartit s'ha vist confirmada al llarg de la setmana per ell mateix i per bona part de la direcció del partit. No només s'ha explicitat que el Tripartit s'havia de replantejar sinó que, per activa i per passiva, s'ha insistit en què no es farà encara que sumi, un escenari que, cal no perdre-ho de vista, no contempla cap enquesta.
Montilla es prepara doncs per passar a l'oposició. El PSC sap que és impossible, si una autèntica hecatombe de CiU no ho permet, que tregui més vots que Artur Mas i, només si el Tripartit se sobreposés a les enquestes, podria tornar a sumar. D'aquesta manera, sembla que el seu moviment només respon a dos objectius: intentar despertar al màxim el vot urbà del PSC per passar reforçat a l'oposició (més de 40 escons) i, alhora, enfortir la seva posició dins el partit.
L'escenari d'una important davallada electoral que deixés el partit per sota dels 30 escons posaria les coses molt difícils a l'actual direcció, que en aquests temps ha rebut algunes crítiques dels sectors més catalanistes del partit, i que es veuria obligada a prendre mesures dràstiques. Amb les municipals a les portes, els socialistes catalans no volen que la derrota a les eleccions catalanes els faci trontollar, i més tenint candidats, com el barceloní Jordi Hereu, que ja estan en posicions molt debilitades.
A l'intenció d'aglutinar el màxim de vots i de reconciliar-se amb els seguidors de José Luis Rodríguez Zapatero a Catalunya respon l'estratègia dels socialistes catalans en la campanya pel 28-N. Una estratègia, la de passar pàgina del Tripartit de forma radical, que alguns dirigents del sector catalanista també han beneït. Montilla ha guanyat gruix com a candidat, president i primer secretari del PSC en aquests quatre anys però no ha aconseguit, en cap cas, que al llarg d'aquesta legislatura, tenallada per la crisi i pel soroll que han generat temes com el debat del finançament autonòmic o la sentència del Tribunal Constitucional que ha retallat l'Estatut, la seva figura aparegui com la de l'eventual favorit a les urnes. Sembla, doncs, que només queda buscar la dolça derrota.
