El PSC ha decidit fer-se fonedís a la política catalana. En els darrers temps havia obert la mà a arribar a acords amb el govern, però finalment l'equip de Pere Navarro, primer secretari des de mitjans de març, ho ha descartat malgrat la pressió dels alcaldes metropolitans.
Barcelona ·
La seva executiva de dilluns ha decidit, a més, donar per trencades les relacions amb el govern pel seu suport a la reforma laboral, els pactes amb el PP i el contingut de les lleis òmnibus pactades també de forma majoritària amb els conservadors. Els socialistes tenen motius sobrats per malfiar-se de CiU, que proclama que vol fer pactes també amb ERC i amb el PSC però els acaba fent només amb els populars. El cas dels pressupostos és especialment sagnant perquè els convergents van triar acordar-los amb el PP tot i que Esquerra els oferia un acord en condicions més assequibles. Els estrategs del carrer Còrsega van pensar que anar a Madrid a negociar el pacte fiscal amb la tarjeta de presentació d'un pacte pels comptes amb ERC no era el millor.
Però el PSC s'equivoca quan presenta una esmena a la totalitat a la llei de consultes, que en la seva anterior versió, la del tripartit, ja havia dut al Tribunal Constitucional el govern del PSOE. Aquesta llei és la sortida que planteja el govern (fins ara l'única coneguda) a un eventual fracàs del pacte fiscal. Artur Mas i els seus saben que difícilment Mariano Rajoy s'avindrà a concedir a Catalunya el pacte fiscal en la línia del concert, que fa anys i panys que demanen els partits nacionalistes i el Parlament. El PSC encara no ho fa però per si de cas ja intenta taponar la via d'escapament política que podria tenir un cop de porta a una reivindicació que és molt majoritària a la societat catalana.
Els socialistes intenten parar el cop anunciant que presentaran el dia 29 la seva proposta de pacte fiscal i asseguren que ho faran en la línia del model alemany, al que també apel·len alguns dirigents de CiU, com ara Josep Antoni Duran i Lleida o el mateix Artur Mas. Quan parlen de pacte fiscal ho fan de reduir el dèficit fiscal del 8 al 4%, una mesura que és, per cert, molt criticada pels lands alemanys més rics, que posen l'accent en les dificultats que els crea aquest sistema per mantenir els seus nivells de benestar.
En tot cas, difícilment podran seguir girant l'esquena a una millora del finançament de Catalunya si volen ocupar una posició central a la política catalana com la que va ocupar el PSC a finals dels anys 90. Aleshores Pasqual Maragall no només es beneficiava de la debilitat del PSOE i de CiU, sinó que també era capaç de traslladar un dicurs propi i creïble. Aquest és el repte dels socialistes catalans si volen fer possible l'alternança a la Generalitat.
