Els socialistes catalans regalen la bandera de Catalunya als nacionalistes i ells apareixen supeditats al PSOE, un partit amb el qual en teoria estan federats però que a la pràctica aquesta relació de federació esdevé de submissió, com s'ha vist avui al Congrés. Els socialistes catalans regalen la bandera de Catalunya als nacionalistes i ells apareixen supeditats al PSOE, un partit amb el qual en teoria estan federats però que a la pràctica aquesta relació de federació esdevé de submissió, com s'ha vist avui al Congrés.

El PSC va gaudir de grup parlamentari propi fins el 23-F, quan van acceptar suprimir-lo. En el pacte d'abril del 1977, que federava el socialisme català amb l'espanyol es contemplava l'existència d'aquest grup propi, però la involució centralista posterior a l'intent de cop d'estat se'l va endur.

Des d'aleshores el PSC no ha representat res a Madrid: esborrat de les Corts, no té marge de maniobra per fer polítiques pròpies i el fet de tenir ministres als successius governs del PSOE s'ha demostrat que tampoc li dóna més influència, més aviat el contrari, el fa més captiu.

La inexistència de grup parlamentari també va ser un dels grans esculls dels governs tripartits, perquè el PSC no defensava a Madrid el que reclamava a Barcelona. Però sembla que no han après la lliçó i avui amb la votació dels Fons de Competitivitat s'ha repetit la història. Un cop més CiU es frega les mans i el PSC es va desgastant als ulls de l'opinió pública catalana. I el pitjor és que no es detecten símptomes de canvi. Si el PSC ha de continuar així, que admeti definitivament que és una federació del PSOE i deixi espai a tots aquells catalans d'esquerres que desitgen una alternativa nacional i de progrés per a Catalunya.