Després de tres derrotes electorals consecutives, el PSC ha entrat en crisi. La principal força d'esquerres del país ha passat en tres anys de governar-ho tot a Catalunya a veure's desplaçada del poder per CiU i amb un PP emergent que el devora a l'antic cinturó roig de Barcelona.
Amb aquest escenari, el congrés del proper mes de desembre pot ser clau per definir el futur d'aquesta formació, essencial perquè Catalunya tingui o no una alternativa a l'actual govern d'Artur Mas.
En el debat congressual han aparegut per primera vegada dues candidatures de marcat accent catalanista, la d'Àngel Ros i la de Joan Ignasi Elena, que proposen una profunda renovació democràtica del partit però també un clar gir nacional, que passa principalment pel grup parlamentari propi al Congrés. També les bases, a través de la ponència, demanen un PSC més democràtic i més nacional, amb esmenes que parlen fins i tot del reconeixement del dret a l'autodeterminació.
Ara com ara, tot sembla indicar però que el congrés el guanyarà la candidatura continuista de l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, avalada des de l'ombra per l'aparell del partit. Tot i ser renovadora de façana, no aporta cap canvi respecte al PSC de sempre. I pel que fa a Miquel Iceta, ha fet una sortida individual que sembla un tallafocs per aturar les veus que demanen canvi i és corresponsable del daltabaix actual. L'única possibilitat que tenen els candidats catalanistes per guanyar és unir-se, i tot i així no serà fàcil, perquè els delegats arriben al congrés filtrats per l'aparell. Ros i Elena tenen el repte de fer-ho possible, de retornar al PSC els signes d'identitat fundacionals i recuperar per a Catalunya una alternativa d'esquerres en clau nacional. Han d'aparcar els personalismes i prioritzar el país.
