La mateixa setmana que CiU aprova els pressupostos amb el suport del PP, Joaquim Nadal es fa una foto públicament amb Oriol Pujol per celebrar un acord per trossejar la llei òmnibus. Per la federació nacionalista, ha estat tot un èxit. El pacte amb el PP és incòmode, sobretot per l'electorat convergent, cada cop més decantat cap al sobiranisme.
Aquesta vegada CiU no només ha evitat un Majèstic, perquè sap els costos que té, sinó que ha utilitzat Joaquim Nadal per tapar l'acord amb els populars. El PSC també li ha servit per recuperar quota mediàtica, però políticament alguns dirigents socialistes posen en dubte l'oportunitat del pacte, sobretot el moment. Ha quedat molt clar que Nadal és hores d'ara el dirigent socialista més procliu als acords amb CiU, mentre que l'entorn de José Montilla expressa més reticències. Al mig hi ha Miquel Iceta, que fa i desfà en funció dels seus interessos de futur, que passen per assolir la primera secretaria del PSC en el pròxim congrés del partit, previst per la tardor, si no s'avancen les eleccions espanyoles.
La sensació que desprèn el PSC és que hores d'ara no té direcció política. Passa de l'oposició més radical a rentar la cara a CiU en una de les seves setmanes més complicades parlamentàriament. Cada cop és més evident que Joaquim Nadal va per lliure, aprofitant el buit de poder que hi ha a Nicaragua. En temps de crisi econòmica i política és bo que els partits facin pinya pels grans objectius de país, però són molt més importants els pressupostos que fragmentar la llei òmnibus, que és una decisió gairebé exclusivament tècnica, que no modifica el seu contingut. És veritat que cal unitat, però un país normal també necessita una oposició responsable i coherent. I de moment, tot indica que Mas governa sense oposició.
