Es pot dir més alt però no més clar. Després que Artur Mas sorprengués afirmant que aspirava a una Espanya confederal i que Duran Lleida alertés dels 'perills' que la manifestació del 10-J es convertís en una marxa independentista, Felip Puig ha expressat aquest matí que "Convergència no aposta per la independència la propera legislatura". Els excel·lents resultats que auguren les enquestes a CiU de cara als comicis d'aquesta tardor provoquen que la federació vagi amb peus de plom evitant fer un pas endavant i apostant pel dret a decidir. Però no pas confonent amb la ambigüitat característica de la formació, que actualment parla del dret a decidir per marcar perfil en el seu sector sobiranista tot i que el limiti tan sols al concert econòmic (essent conscients que és una quimera impossible d'assolir).
El tacticisme i el 'coitus interruptus' de CiU en l'afer nacional pot donar-los rèdits a curt termini, amb un tripartit ensorrat i una crisi econòmica que encara afecta de ple el país, però a mig termini els pot passar factura. La sentència del TC ha posat fi a les ambigüitats, i tot i que les ganes de canvi de gran part de la societat catalana facin que Convergència tingui molt coll avall aquestes eleccions, els propers anys se'ls poden complicar força. La tàctica del peix al cove o apostar pel concert quan l'Estat acaba de tombar un text de mínims són estratègies que cauran pel seu propi pes.
Tot i que CiU, ha afirmat Puig vol la "màxima sobirania de Catalunya", ara la prioritat, segons el partit, és fer front a la crisi. El secretari general adjunt ha afirmat que quan l'independentisme esdevingui "voluntat compartida" i majoritària de la societat catalana, la federació "liderarà aquest procés". Puig oblida que mentre Convergència espera a que el país sigui "madur" -Mas dixit-, la societat catalana continua avançant a passes de gegant de tal manera que CiU podria veure's superada pels esdeveniments. De moment, ja ha deixat un espai orfe -el dels sobiranistes desencantats amb Esquerra i molts que estan a l'abstenció- que més d'un pot omplir.
