El cas d'espionatge a quatre vicepresidents del FC Barcelona s'està convertint en un llast per a Joan Laporta difícil de superar si no pren decisions en els pròxims dies. Enrocar-se, com a fet fins ara, li comportarà un desgast que no només pot perjudicar esportivament el Barça en una temporada clau sinó que també pot hipotecar les seves aspiracions a fer el salt a la política si finalment decideix fer-lo, cosa que encara ell mai no ha confirmat.

Tot i així, d'ençà que Laporta va insinuar la possibilitat de dedicar-se a la política i de voler liderar el sobiranisme, s'han desencadenat tota mena de campanyes en contra de la seva persona i té raó quan diu que l'ataquen perquè no toleren la seva adscripció catalanista. Sense negar això, també és cert que el cas de l'espionatge a quatre vicepresidents del club és un error -d'ell o del seu equip- que ha de ser rectificat.

No estem parlant de cap campanya inventada, sinó d'un cas de seguiment injustificat a quatre responsables del club en el marc de les lluites intestines que hi ha a la directiva per disputar-se la successió de Laporta. Els lideratges es forgen també i sobretot en moments de dificultats. Si Laporta continua evitant prendre mesures en el cas de l'espionatge, demostrarà que és presoner del seu entorn i això pot laminar les seves expectatives de futur en el terreny de la política.

No s'han de confondre les campanyes en contra, que hi són, amb els errors, que també s'han comès. Potser per un excés de zel, però a hores d'ara ja és insostenible seguir defensant que els seguiments als vicepresidents era només per motius de seguretat. s el moment de prendre decisions. El futur del lideratge de Laporta està en joc.