El polèmic tancament de les emissions de TVC a part del País Valencià són els darrers estretors d’aquells qui volen fragmentar l’espai català de comunicació quan som a les portes de la TDT. El nou marc tecnològic, instat per un mandat legal, multiplica la capacitat de l’espai radioelèctric i converteix en obsolets bona part dels arguments que ha fet servir l’executiu Camps aquests mesos.
Des d’ACPV s’ha reclamat que l’executiu espanyol tingui la capacitat de planificar televisions d’àmbit autonòmic. Es tracta d’una proposta miop, en el sentit que busca un efecte immediat lloable però no té en compte el llarg termini: algú desitja, per exemple, que un govern espanyol del PP comenci a planificar emissores d’àmbit català, en castellà evidentment? Per norma general, el cas concret no pot comprometre mai el model, i el model desitjable és el d’aconseguir per al país la màxima transferència possible de competències en l’àmbit de la planificació audiovisual.
Convindria atacar, en canvi, l’asimetria flagrant entre Catalunya i el País Valencià en la gestió d’aquesta potestat. Mentre a Catalunya és un organisme raonablement independent qui atorga les llicències, al País Valencià es planifica poc menys que a dit, i també a dit s’apaguen les emissions (només les que molesten, o sigui TV3; la munió d’altres cadenes al·legals que operen al territori valencià no passen pas ànsia). I no està de més recordar, per cert, com l’Estat espanyol és l’excepció a Europa i té el dubtós honor de ser l’únic que no disposa d’un Consell Audiovisual o organisme equivalent.
Establert això, la negociació entre governs és l’única opció plausible, encara que sigui en una situació de nova asimetria, en aquest cas pel que fa als estils: les maneres diàfanes i els arguments raonats de Tresserras i el seu equip contrasten vivament amb el tarannà trinxeraire de l’executiu Camps. Potser s’ha pecat d’excés de confiança a l'hora d’adquirir compromisos amb tan inestables interlocutors, però això no es pot traduir ara en una proposta que desactiva una potestat planificadora per a Catalunya que ha costat molt d’esforç poder articular.
