És útil que la Generalitat de Catalunya negociï directament amb Francisco Camps per aconseguir que TV3 es continuï veient al País Valencià? La proposta d'ACPV de pressionar el govern Zapatero és contraproduent? Aquestes dues qüestions estan a l'aire des que la Generalitat Valenciana va clausurar el primer repetidor de TV3 a Alacant. Ara, una nova mostra del tarannà de Camps ha contribuït a restar punts a la via defensada per la Generalitat de Catalunya. Camps no entén de democràcia ni de transparència informativa: els mitjans hi són per a manipular-los. El president valencià va deixar plantats tot un seguit de periodistes perquè s'havia ofès per una pregunta d'un periodista d'InfoTV, a més que el va culpabilitzar de no poder contestar la resta dels seus companys per la seua insistència.
L'11 de desembre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, Francisco Camps i el president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Francesc Pons, es van reunir a Madrid. Després de la reunió, per a sorpresa de Camps, Aguirre va organitzar una compareixença conjunta davant els mitjans de comunicació, seguida d'un torn obert de preguntes -una situació a la qual el president valencià no hi està gens acostumat, ja que tan sols respon a les preguntes prèviament pactades amb el seu ganivet de premsa.
El periodista d'InfoTV Sergi Tarin va aprofitar l'avinentesa per preguntar a Camps si ja sabia quina havia sigut la despesa total de la visita del Papa. El president valencià, visiblement molest, no va respondre la pregunta i mentre sortia precipitadament de la sala va dir-li a Tarín, mentre l'apuntava amb el dit: "N'hi ha companys teus que volien altres preguntes. Però bé, ho sent. Hauràs de donar comptes a la resta dels teus companys", culpant-lo que la resta de periodistes no li pogueren fer més preguntes.
La censura informativa practicada per Camps ha generat una onada de solidaritat entre els periodistes dels Països Catalans, que han promogut un manifest que afirma: "L'actitud de Camps envers el nostre company Sergi Tarin resulta un atac flagrant contra el dret a la informació dels periodistes i de la societat en general. Els periodistes i els mitjans de comunicació, en tant que intermediaris entre la societat i els poders públics, tenen el dret i l'obligació d'interpel·lar els representants de l'administració en els assumptes que es consideren de rellevància pública".
Els signants del manifest consideren que la negativa a respondre una pregunta plantejada en un acte públic "simbolitza un menyspreu absolut cap a la professió periodística i, el que és pitjor, a l'opinió pública". Alhora, recorden que aquesta no és la primera volta que representants del Consell mostren aquesta actitud davant les preguntes incòmodes, "però pensem que l'actitud mostrada per Francisco Camps davant Sergi Tarin aquesta setmana significa un punt d'inflexió molt negatiu en la divisió dels mitjans de comunicació valencians entre afectes i desafectes per part de l'actual administració. Si a la monopolització dels mitjans públics per part del Partit Popular se li suma l'opacitat informativa a què ens ha acostumat aquesta administració, el dret a rebre una informació veraç i objectiva de tots els valencians i valencianes queda ferit de mort".
Entre els periodistes que han donat suport al manifest, s'hi compten Rafa Miralles, Martí Domínguez, Rosa Solbes, J.J Pérez Benlloch, Salvador Enguix, Manuel Peris, Ignasi Muñoz, Ester Pinter, Joan M. Oleaque, Lucas Marco, Juli Esteve, Vicent Peris, Violeta Tena, Núria Cadenes, Víctor Maceda, Jaume Monzó, Gemma Aguilera, Enric Rimbau, Àlex Milián, Xevi Camprubí, Lluís Bonada, Miquel Payeras i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, entre d'altres.
