Aquest dijous es va celebrar a l'edifici Tibidabo, seu central de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), un interessant debat organitzat per l'Àrea d'Estudis Nacionals i Identitaris (AENI) sobre el documental Adéu, Espanya? de Dolors Genovès. Presentat per Mònica Sabata, el col·loqui comptà amb especialistes en ciència política com els professors Carles Boix i Montserrat Guibernau, però també amb altres convidats il·lustres com l'economista gal·lès Edward Hugh o la traductora eslovena i membre del PEN català Simona Skrabec. Malgrat que el documental ja demostra en sí mateix les raons objectives dels secessionistes escocesos, quebequesos, groenlandesos i catalans; el debat aportà diverses reflexions dignes de mencionar.
Dolors Genovès exposà una de les claus del documental que cal llegir entre línies: l'Estat espanyol presenta un dèficit democràtic respecte els altres estats del documental (Regne Unit, Canadà i Dinamarca). Segons Genovès, aquesta fou una de les motivacions principals per a realitzar el treball comparat que van veure centenars de milers d'espectadors.
Pel que fa els experts, no dubtaren a donar una resposta afirmativa a la pregunta del debat: és possible dir adéu a Espanya. Ara bé, cadascun aportà els seus arguments des d'una perspectiva diferent. L'economista Hugh remarcà la decadència econòmica de l'Estat espanyol i la necessitat de Catalunya de situar la seva economia dins del mercat europeu, i fent broma afirmà que a "Alemanya sí que li agradaria dir adéu Espanya'" per la pèssima situació econòmica. Simona Skrabec recordà l'experiència de la independència eslovena on la reacció violenta per part de la Sèrbia de Milosevic fou una sorpresa per a molts eslovens. D'altra banda, el catedràtic Carles Boix va posar èmfasi en la necessitat de tenir present el comportament emocional dels centralistes i independentistes. Per a Boix la independència és desitjable perquè augmentaria el benestar col·lectiu. Finalment, la catedràtica Montserrat Guibernau avisà que no tota la societat catalana és independentista i puntualitzà que cal distingir la identitat nacional de l'opció secessionista.
El debat va coincidir amb la publicació del Baròmetre autonòmic del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) corresponent als mesos de gener, febrer i març (abans de fer-se pública la sentència del TC sobre l'Estatut) que constata la voluntat dels catalans d'obtenir més autogovern. Segons aquesta darrera enquesta un 53% dels catalans volia anar més enllà en l'autogovern i un 72% dels catalans se sentien orgullosos de ser-ho. Si tenim en compte que aquestes enquestes es feren abans de conèixer-se la sentència del TC i de la manifestació del 10J, molts es pregunten quin deu ser el suport actual a l'autogovern i la secessió.
