L'acord de finançament ha donat ales als mitjans de l'anomenada caverna mediàtica perquè alimentin la catalanofòbia. Els més descarats -convé recordar que Losantos està de vacances- han estat els responsables d'El Mundo. En la seva edició digital van fer la pregunta als seus lectors sobre si se sentien catalanòfobs.
Il·lustrava l'enquesta una senyera i un home que li adreçava el gest del puny clos i el dit del mig alçat. La majoria de lectors es van inclinar pel sí. L'endemà, en el seu videoblog, el vicedirector del diari assegurava estar sorprès pels resultats i hi feia una mena d'editorial molt caut, conscient que estava obrint una caixa de trons difícil de controlar.
Evidentment, l'argument més repetit aquests dies és que si hi ha catalanofòbia és perquè els catalans la generen, que és exactament el mateix argument amb què els totalitaris s'espolsen les acusacions d'homofòbia, la xenofòbia, l'antisemitisme o qualsevol altra dèria social. Però potser que no s'exclamin tant dels resultats de les seves enquestes, a El Mundo, si el seu director va deixant anar perles com aquesta: "una privilegiada Cataluña gobernada a medias por el cordobés Montilla y los hombres del saco de Esquerra Republicana parece que sólo pueda ser una pesadilla o un chiste". (Mereix comentari això de recordar la procedència cordovesa del President, com si no fos català, símptoma inequívoc que no han estès res sobre com Catalunya s'ha construït com a país).
En tot cas, no està sol El Mundo a l'hora d'atiar el foc de la catalanofòbia. Des de les pàgines de La Razón -diari de propietat catalana- també ha aparegut el substantiu amb freqüència, per tot seguit passar a dir que en cap cas es tracta d'això, en una habitual maniobra de llençar la pedra, amagar la mà i negar la major. Las Provincias també ha abonat aquesta tesi, en aquest cas culpant Carod i el que ells anomenen quatripartit (inclouen CiU en la conxorxa per destrossar Espanya), que no deixa de ser prop del 90% de l'expressió popular del poble català. Caldrà veure si, des d'aquí, els mitjans tornen a defensar l'eterna pedagogia a Madrid o assumeixen posicions més frontistes.
