L'Opinió del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) sobre el cas de Kosova publicada ara fa una setmana no ha passat desapercebuda pels sobiranistes quebequesos. La lectura del moviment independentista francòfon ha estat positiva i emmarcada en un context democràtic i jurídic força més avançat que l'espanyol. Després del referèndum secessionista del 1995, el tribunal constitucional canadenc emeté una opinió sobre la possible secessió de la província de Quebec on declarà que una "majoria clara sobre una pregunta clara" obligaria el govern canadenc a negociar sobre la secessió. Aquesta opinió, ben allunyada de la que manifestà l'alt tribunal espanyol quan Ibarretxe proposà un referèndum al País Basc, no agradà gaire al govern canadenc que el 2001 aprovà una llei al Parlament federal on s'atribuïa la potestat de definir les condicions d'una majoria i una pregunta clares. Els sobiranistes quebequesos, des d'aleshores, han recelat d'aquesta llei que podria deslegitimar els resultats d'un nou referèndum en funció de la voluntat del govern federal de torn.
Així, l'opinió del TIJ ha tornat a posar sobre la taula la primacia del dret canadenc sobre la qüestió de la secessió. Segons el president del Consell de la Sobirania, Gerald Larose, el cas de Kosova ha demostrat que el dret internacional permet la secessió, contràriament al que havien argumentat les autoritats canadenques quan promulgaren la llei de la claredat; per tant, seria el dret internacional que permet la secessió i no pas la llei sobre la claredat el que s'imposaria en cas de dubte. Membres del sobiranista Partit Quebequès (PQ) han manifestat aquests dies la seva satisfacció per una opinió que consideren ja com una fita històrica per a les nacions que volen assolir l'estatalitat. En la mateixa línia, segons l'assessora en matèria internacional del PQ, Louise Beaudoin, la opinió del TIJ invalida totalment la llei de la claredat.
Malgrat tot, diversos experts s'han afanyat a assenyalar les diferències entre el cas quebequès i kosovar. Segons el professor de l'UQAM André Donneur, la principal diferència respecte el cas de Kosova seria la brutal repressió i la guerra viscuda al país balcànic que sense cap mena de dubte legitimaria la secessió de la província per qüestions humanitàries. Pel professor Donneur seria precipitat extreure conclusions massa agosarades de l'opinió del TIJ malgrat que aclareix quines són les regles de joc pels sobiranistes, si més no a nivell internacional.
En tot cas és patent la diferència entre el tractament de la qüestió nacional al Canadà i a l'Estat espanyol. Canadà ha reconegut Kosova i el Quebec ha celebrat dos referèndums sobre la secessió en els darrers trenta anys. A més a més, el Parlament canadenc reconegué el 2006 la nació quebequesa oficialment de manera simbòlica.
