El consum de televisió en català a Catalunya ha arribat al màxim dels darrers anys, segons les dades de la 6ª onada del Baròmetre de 2010, que s'ha publicat aquest dilluns. En el període gener-desembre 2010, la penetració de les televisions que emeten en llengua catalana va arribar al 48,9% del total de la població major de 14 anys, un 1,2% més que l'any anterior. s el nivell més alt dels tres últims anys, que és el període de temps mesurat fins ara pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura.
Això vol dir que cada vegada hi ha una proporció més gran de persones que veuen les emissions de televisió en català en algun moment del dia. Amb tot, a Catalunya mantenen la supremacia les televisions d'àmbit estatal, que tenen més del 65% de l'audiència. Es tracta d'una quota de mercat massa elevada, si tenim en compte que aquestes cadenes no estan subjectes ni a la legislació catalana ni a la supervisió del Consell de l'Audiovisual: els continguts de Telecinco o d'Antena 3, sobretot, que són líders d'audiència a comarques com el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Tarragonès o el Baix Camp, vulneren sovint amb impunitat els codis ètics i els principis de pluralisme lingüístic i polític.
Ni les institucions ni els ciutadans de Catalunya disposen de cap instrument efectiu de defensa davant d'aquesta situació, que el professor Josep Gifreu qualificava dies enrere d'"ocupació". Una ocupació que distorsiona el mercat televisiu. Gifreu afirmava que les televisions espanyoles "són canals competitius amb molts recursos, que envaeixen l'espai amb canals vells i nous, generalistes i temàtics". I afegia, fent referència a 8TV, la televisió del Grup Godó, que "aquest és el gran nus pel model de negoci per a una televisió privada en català."
