Indica publicitat
Dijous, 9 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 4 de de gener del 2012 | 17:54
Crònica · Política
Ivan Mambrillas

De 'Nosaltres, els valencians' i la sapiència del malparit

El malparit es distingeix pel seu idealisme ─filosòfic─ i perquè abusa de l'avantatge retrospectiu. Han passat cinquanta anys des que Fuster va escriure Nosaltres, els valencians i el malparit ens informa que la idea de Països Catalans que el suecà va posar en circulació estava, òbviament, condemnada al fracàs.

Lleida · L'horitzó polític dels Països Catalans seria doncs més congenial amb un pla per aixecar gratacels a la lluna que no pas amb un projecte suggestiu de vida en comú, per usar la fórmula d'Ortega y Gasset. Per cert, el 1921, Ortega y Gasset va advertir que Espanya era una bèstia invertebrada; el 1936, Franco va liderar una sedició, va fer una guerra i, en acabat, va instaurar una dictadura de quatre decennis, entre altres raons, per vertebrar-la; a finals del setanta, les elits de la democràcia postfranquista es van inventar l'estat de les autonomies, entre altres raons, per vertebrar-la; i, tanmateix, a començos del 2012, Espanya continua sent, ai las, una bèstia sense columna ─avui més que mai, el separatisme i el quasi-separatisme són hegemònics entre èuscars i catalans estrictes.

Així les coses, ¿què ho fa que cap espanyol no denunciï l'utopisme, el maximalisme i les altres tares congènites de la idea d'Ortega? ¿Què ho fa que ningú no admet que les elucubracions orteguianes, bé que benintencionades, estaven condemnades a fracassar políticament?
El pancatalanisme de matriu fusteriana va fracassar perquè, en els moments decisius de la Transició, ni tan sols va poder lliurar batalla
Els projectes polítics, o nacionalitaris, arrelats en realitats històricament objectives ─els de Fuster i Ortega ho estaven─ no prosperen, o fracassen, en un platònic tribunal d'idees, sinó en el terreny de la praxi política ─i, si es vol, militar. El fusterianisme, ¿predestinat a la irrellevància a causa del seu jacobinisme catalunyocèntric, essencialisme lingüístic i, sobretot, de la seua incompatibilitat amb el afectes del País Valencià real? De cap manera: diguem que, en processos de construcció (invenció) nacional, de més verdes en maduren.

El pancatalanisme de matriu fusteriana va fracassar perquè, en els moments decisius de la Transició, en aquella lluita, més o menys oberta, per la redefinició d'algunes identitats col·lectives, ni tan sols va poder lliurar batalla: abans que no es pogués explicar, i postular, lliurement, va ser objecte d'una guerra bruta, cruenta, feixistoide, i va ser declarat, oficiosament, incompatible amb la democràcia. El pancatalanisme era llavors políticament feble, però no gaire més que la socialdemocràcia catalana, i molt menys que l'extremadurisme. I, tanmateix... el malparit ja ho sabia. Com també devia saber que la democràcia cristiana de Duran Lleida governaria el país durant molts anys, ja que Carrasco i Formiguera sí que tenia una idea de pàtria ben plausible.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat