Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 24 de de gener del 2014 | 17:04
Opinió
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

Els Països Catalans existeixen i han d'existir

Només hi ha una cosa pitjor que un intel·lectual que vulgui fer de polític: un polític que vulgui fer d'intel•lectual.

I a casa nostra, dissortadament, en tenim uns quants. Una bona mostra la trobem a les Illes on el seu parlament, en un estirabot barroer de pur negacionisme, va declarar la inexistència dels Països Catalans, talment com si una cambra de representants fos una acadèmia d'anàlisi sociohistòrica.

Aquest fet no l'hem d'interpretar com casual o conjuntural. Parlar dels Països Catalans és, sens dubte, fer referència a un dels temes més políticament complexos que tenim com a nació damunt la taula, no només per la dificultat a l'hora de definir-ne un projecte sinó també per les limitacions substantives en el moment de fer-hi una anàlisi coherent i rigorosa.

L'anàlisi és complexa, entre d'altres, perquè resulta quasi impossible destriar de manera nítida quina de les seves dues realitats constitutives, la política o la cultural, pesa més. Tot i les rialles del nacionalisme espanyol més ranci, els països catalans són un projecte polític que existeix, i al qual nombrosos sectors de la ciutadania hi volen dedicar esforços per desenvolupar-lo. Atès que es tracta d'un projecte polític ètic i democràtic, és legítim.
Sigui quina sigui la fórmula dels Països Catalans, cal trobar-ne una perquè ens hi va la identitat"
Ara bé, la gènesi d'aquest projecte polític és profundament cultural, ja que l'origen del projecte es vincula amb un concepte de nació arrelat en la llengua comuna com eix vertebrador. Un argument decimonònic del qual convé deslliurar-se'n per fer del projecte polític una proposta amb sentit per a les generacions futures. Tanmateix, desfer-se del significat dels països catalans com a comunitat cultural no és viable, perquè precisament és aquest l'element aglutinador d'identitat col·lectiva. Aquest fet resulta particularment rellevant quan ens adonem que l'única manera de protegir el projecte cultural és precisament amb un projecte polític que garanteixi la pervivència de la llengua i la cultura comuna enfront dels durs atacs a cara descoberta del franquisme de tercera generació.

Els Països Catalans han d'existir com una realitat política, però no en funció d'un reconeixement retrospectiu a un passat que ja no existeix, un passat de renaixença que durant un segle la dictadura i la globalització s'han encarregat de fer saltar pels aires. Els Països Catalans han d'existir com una resposta política articulada que permeti resistir activament els abraonaments dels enemics de la llengua catalana, i el risc de dissoldre la nostra identitat lingüística en un oceà amorf d'hegemonia anglohispana.

La vida del català a Catalunya mai havia depès tant de la vida del català en els altres territoris. Perquè els territoris allí on és més feble la presència pública representen el laboratori d'assaig del que després es vol aplicar on la protecció i el dinamisme públic de la llengua és més fort. Mirem la política lingüística del País Valencià, de les Illes o de la Franja. Mirem el desmantellament de l'Institut Ramon Llull, l'atac als símbols a les Illes, el tancament de RTVV o de les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià, tots per motivacions polítiques. És la vella tàctica militar romana de rodejar a poc a poc l'enemic, fins asfixiar-lo.

Una ofensiva contra la cultura des de la política només es pot contenir des d'una altra ofensiva política a favor de la cultura. Podem parlar si el projecte polític dels Països Catalans ha de traduir-se en una estructura d'estat-nació, o cal apostar per estructures més pròpies d'estat-xarxa. Si cal reproduir estructures polítiques ja conegudes, o crear-ne de noves que el facin atractiu i viable. L'única certesa és que, sigui quina sigui la fórmula, cal trobar-ne una, perquè ens hi va la identitat, és a dir, la vida.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
La clau del procés
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió · Política
La tragèdia del complement circumstancial
Opinió ·
Objectiu: 500.000 vots més
Opinió · Política
Full de ruta per al 2015
Indica publicitat