Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 3 de de juny del 2015 | 17:06
Opinió
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

La clau del procés

Catalunya, mitjans de maig de 2015: mentre que en un poble simbòlic del Bages es procedia al relleu tranquil de la cúpula de l'ANC, amb l'objectiu d'encarar amb força el proper tram del procés sobiranista, a una parada de bus d'una ciutat simbòlica del Baix Llobregat apareixia una pintada que expressava "puta estelada". 

Uns dies després, el flamant president electe de l'ANC declarava en entrevista televisada que el sobiranisme és majoritari a Catalunya, i que no té cap altra majoria alternativa que rivalitzi amb ell.

Home intel·ligent i capaç com pocs n'hi ha, sap de portes endins que aquesta afirmació és una veritat a mitges, més producte de l'exercici del nou càrrec que de la realitat incontestable d'un país que coneix prou bé –no hi ha una majoria unionista silenciosa, prou articulada com per mesurar-se amb la força del sobiranisme, però sí existeix una minoria unionista, cada cop més sorollosa i cabrejada, que representa un entrebanc per al desenvolupament del procés, i pot resultar decisiva a l'hora d'emprendre les passes finals cap a la consecució de l'estat propi. Una minoria que sap que no pot guanyar, però sí empatar, i que farà tot el possible per arribar a la tanda de penals i deixar-ho tot a mans del més pur atzar.
L'error més greu que pot cometre el sobiranisme és instal·lar-se en el cofoisme de les grans manifestacions i la pseudoconsulta del 9-N"
L'error més greu que pot cometre el sobiranisme és, ara com ara, instal·lar-se en el cofoisme de les grans manifestacions i la pseudoconsulta del 9-N, i menystenir aquesta minoria, un autèntic cavall de Troia de l'espanyolisme que serà determinant el dia D. Davant d'això, resulta vital per l'èxit sobiranista definir quin és l'instrument òptim per fer un pas endavant els propers dos anys: referèndum o DUI? Atesa la realitat actual anteriorment descrita, referèndum, sense cap mena de dubte. Si volem de veritat la independència de Catalunya, és clar.

És cert que tots els Estats que han proclamat la independència a Europa en els darrers temps ho han fet a través d'una DUI, i no d'un referèndum. Però fixem-nos en el suport popular subjacent a aquesta proclamació: en tots els casos, abrumador. La DUI per als Estats recentment independitzats no ha estat res més que una conseqüència lògica i natural del que bullia al carrer, i per això ha tingut èxit. Tothom sap que no resulta viable governar un poble a la seva contra, i la força popular s'imposa.

A Catalunya això no passa. No hi ha una incontestable majoria social a favor de la independència, superior diguem-ne al 80%. Per tant, la DUI no pot ser el nostre instrument per la construcció del nou estat independent, ja que la fractura social interna seria inevitable, per manca de legitimitat popular. I una societat fracturada en dos a meitats iguals és l'escenari ideal per justificar la intervenció espanyola al rescat de les "víctimes del totalitarisme català" en territori de Catalunya, una situació en què Europa es rentaria les mans i giraria l'esquena.
L'única legitimitat provindrà d'un referèndum, reconegut per l'Estat espanyol o no, en el qual el resultat situï el "sí" en la meitat més un dels vots"
Sí o sí, estem condemnats a passar pel referèndum com a primer pas, i no com a últim. És cert que cap dels celebrats en altres latituds, equiparables a Catalunya, ha tingut èxit (Quebec, Escòcia): els estats lluiten aferrissadament per la seva integritat territorial, forma part del joc. Però voler afrontar aquesta enorme dificultat amb un instrument erroni pot esvair l'oportunitat de la independència per almenys dues generacions.

En definitiva, la nostra independència no es guanyarà en eleccions locals, autonòmiques o parlaments. Aquestes conteses poden resultar un termòmetre més o menys aproximatiu sobre quin és el percentatge d'independentisme o unionisme a la societat catalana, un punt de referència i no un mandat popular inequívoc.

L'única legitimitat provindrà d'un referèndum, reconegut per l'Estat espanyol o no, en el qual el resultat situï el "sí" en la meitat més un dels vots. Serà l'única manera de disposar d'autèntic suport internacional, i contenir la fractura social amb l'argument de màxim pes: la veu del poble expressament consultada per al tema. Si, a més, considerem que el referèndum el volem tots els del "sí", i la meitat dels del "no", el camí queda definitivament traçat.

Cal una feina contundent de treball intensiu per atraure els no convençuts amb arguments reals i un projecte de país il·lusionador. L'única majoria incontestable que hi ha és el desig d'exercir el dret a decidir en un referèndum. L'independentisme ha de jugar fort, i arriscar. Sembla que l'ANC ha captat per on va la cosa, i vol apretar en aquest gir social. La clau perquè Catalunya disposi d'un Estat propi, i planti cara a l'espanyol, no estarà a Cardona, sinó al Prat del Llobregat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió · Política
La tragèdia del complement circumstancial
Opinió ·
Objectiu: 500.000 vots més
Opinió · Política
Full de ruta per al 2015
Opinió ·
Gràcies Mariano
Indica publicitat