Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de de març del 2015 | 17:06
Opinió · Política
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

La tragèdia del complement circumstancial

La convenció nacional d'ICV ha aprovat aquest passat cap de setmana que aquesta formació treballarà per assolir "una Catalunya lliure en una Espanya plurinacional". Si volem recordar, a l'escola van ensenyar-nos que el complement directe es defineix com un dels complements forts del sintagma verbal, juntament amb l'indirecte, i que la resta de complements són circumstancials que aporten informació de context, sempre subordinada als primers.

Així, vam aprendre que en una oració com ara "volem una Catalunya lliure en una Espanya plurinacional", la força del verb "voler" recau directament sobre el complement "Catalunya lliure", un substantiu prou clar i un adjectiu prou entenedor per descriure el destinatari directe de la voluntat. Molt diferent hagués estat dir "volem una Espanya plurinacional", fent de la circumstància l'objecte directe de la voluntat.

Dins del sobiranisme hi ha sectors que no entenen això o, millor dit, no ho volen entendre – tot i que de segur van anar a escola. Aquests sectors no fan gaire cas tampoc a la lletra petita de la convenció nacional, la qual reforça més encara l'esperit de la sentència: ICV reclama que s'acabi amb l'estat de les autonomies, que Catalunya sigui un subjecte polític sobirà, que Catalunya disposi de la seva pròpia Constitució, i que s'hi dugui a terme un procés constituent en el qual, sense por, s'elimini tot allò que atempti directament contra la igualtat i la justícia social. Equiparar la singularitat d'ICV a la posició ideològica de PP, PSC o C's és, a banda d'una burla innecessària, posar més pals a les rodes a un procés prou malmès a hores d'ara.
Ha de ser molt frustrant pels votants d'ERC empassar-se que, després de grans demostracions al carrer res no hagi canviat de fons"
Per què hi ha un sobiranisme sord i cec, que no escolta ni llegeix l'autèntic missatge d'ICV, un sobiranisme que vol subvertir l'ordre gramatical, i emfasitza el complement circumstancial de lloc, "en una Espanya plurinacional", per davant de tota la resta, la "Catalunya lliure, subjecte polític sobirà, amb Constitució pròpia resultant d'un procés constituent"? Molt senzill: perquè davant de la incapacitat manifesta de tots els partits del pacte pel dret a decidir, per redreçar el timó i dur el procés a bon port, cal un ase que rebi els cops i així tapar-se les vergonyes.

Hi ha qui no perdona que ICV sigui un partit polític plural i cohesionat alhora, que sigui l'únic partit d'àmbit català amb una direcció que sap cantar de memòria la internacional i el segadors. No és victimisme, ans pur realisme. Ha de ser molt dur pels sobiranistes de CiU acceptar que la seva federació, que els va prometre una consulta i plantar cara a Espanya amb fermesa, al final girés cua i traís el full de ruta pactat i la unitat política. Ha de ser molt frustrant pels votants d'ERC empassar-se que, després de grans demostracions al carrer, en forma de cadena humana, en forma de "v" o en forma de papereta, res no hagi canviat de fons i gairebé siguem a la mateixa casella de sortida. Una certa sensació de ridícul deu apoderar-se d'alguns membres de l'ANC i d'OC, que exigien eleccions al març com única sortida per la independència, i al final aquestes seran al setembre, i de resultat més que incert.

Per un independentista d'ICV també resulta dur acceptar que forma part d'una organització política que decideix treballar per una Catalunya lliure en un context d'Espanya plurinacional, i no directament d'Europa. Però a diferència de la resta del sobiranisme, l'independentisme d'ICV d'això no en fa sang ni busca culpables, ni dins ni fora. I precisament per això, resulta terriblement injust que els altres no es comportin de la mateixa manera.
ICV ha fet l'única cosa que podia fer si no volia suïcidar-se: signar la pau interna"
A voltes la política, ja ho veiem, no sembla que vulgui saber-ne gaire, de justícia. Sempre és més fàcil assenyalar quines són les faltes dels altres, que no les pròpies. Tant de temps exigint que ICV tingués un posicionament unívoc, i ara que el té, bona part del sobiranisme s'hi acarnissa. Els sobiranistes que critiquen amb ferocitat o sorneguera a aquesta formació pel seu pas endavant –no enrere–, i no critiquen al mateix nivell la incapacitat manifesta de CiU i ERC per seguir pilotant amb força el procés, l'enquistament incomprensible de les CUP, o la insostenible lleugeresa de Guanyem o de Podem, no són de fiar. I és clar: aquesta incoherència, de vegades falta de criteri, només s'aguanta si al panorama polític uns són moros, i els altres cristians. La miopia política d'aquests sectors espaordeix una mica: cada atac ferotge a ICV no reforça als sectors independentistes de la formació, sinó als federalistes, i no suma vots per la independència al referèndum que tindrà lloc al 2016, sinó que en resta.

Abandonada per ERC en l'intent de construir una majoria sobiranista d'esquerres, i forçada pel context a entendre's amb formacions que diuen que fan nova política, però al capdavall són estructures d'obediència als seus líders carismàtics, ICV ha fet l'única cosa que podia fer si no volia suïcidar-se: signar la pau interna – cosa que a molts els deu fer enveja –, tornar al quarter d'hivern i seguir fent molta feina de base, aferrar-se al passat de lluita com aval i esperança de futur, i esperar que el temporal amaini per recuperar el paper social que li pertoca.

Cada direcció d'aquest partit ha viscut la seva particular travessia del desert, i l'actual no se n'escapa. Li espera un any molt dur a ICV, perquè forma part d'un país on molts s'han begut l'enteniment, i llegeixen complements circumstancials de lloc com a complements directes de manera interessada, i de tot plegat en fan una tragèdia. Ja vindran temps millors, perquè ningú millor que ICV sap que, després del tsunami, sempre ve inexorablement la calma.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
La clau del procés
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió ·
Objectiu: 500.000 vots més
Opinió · Política
Full de ruta per al 2015
Opinió ·
Gràcies Mariano
Indica publicitat