Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 15 de de desembre del 2014 | 18:18
Opinió
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

Objectiu: 500.000 vots més

El debat sobre plebiscitàries i llistes unitàries ha invisibilitzat per complet el tema clau del procés en el moment present: com trencar el sostre de vidre i aconseguir 500.000 vots més pel "sí". Aquests són aproximadament els que farien falta en una consulta per inclinar la balança a favor d'un trencament definitiu amb l'estat espanyol.

No té sentit ni resulta estratègic focalitzar les energies en hipotètics avançaments electorals i candidatures conjuntes si, al final, no es pot arribar a la desitjada meitat més una de les paperetes.

Si les darreres enquestes electorals l'encerten, avui CiU i ERC plegats no sumarien majoria absoluta al Parlament, i menys ho faria una llista única de les dues forces. Però aquesta és la bona notícia: la dolenta és que C's i Podemos, de clara vocació espanyolista, serien tercers i quarts respectivament, i la seva forta presència a la cambra catalana, conjuntament amb les restes del naufragi a ca'l PSC i el PP, eliminarien d'una tacada un dels actius més preuats que el procés té encara a hores d'ara: la legitimitat del sobiranisme al legislatiu, amb quasi dos terços dels representants.

Catalunya no és Kosovo o Letònia, sinó Quebec o Escòcia, i val la pena recordar que en cap dels dos casos el sobiranisme va obtenir una victòria que permetés canviar el seu estatut polític. Aconseguir el mig milió de vots que calen exigeix identificar i focalitzar els esforços en els sectors ciutadans que poden decantar el seu vot cap al "sí". Aquest sector de població en concret representa un 10%-20% del cens electoral. Es caracteritza per no autoidentificar-se com independentista, ni de cor ni de cap, però a la vegada sentir-se del tot desafecte d'un estat espanyol amb el qual no s'hi pot anar enlloc.
Situar el combat a Madrid. Demostrar que el sobiranisme vol un país net de corrupció. Generar un procés "oficial" de participació democràtica. Aquests són els ingredients per atraure 500.000 vots més"
Aquest mig milió no es mobilitzarà a favor de la independència, però sí pot arribar a fer-ho per trencar amb l'estat si aquests continua desbordant els límits de la raonabilitat política. El rupturisme suma més que l'independentisme, i marca l'ordre de prelació dels processos si volem assolir la independència de l'única manera que pot resultar viable: amb una consulta. És aquest mig milió el que farà tombar la balança cap a un costat o cap a l'altre, i no es deixarà seduir mai per una llista electoral trufada de prohoms o campanyes a l'estil "Avon truca a la seva porta". Cal oferir-li raons sòlides i madures políticament perquè trobi atractiu posicionar-se a favor de l'independentisme rupturista, i no de l'espanyolisme.

La primera cosa que cal oferir a aquests votants és poc soroll i molta unitat política. Demostrar-los amb seguretat que els partits sobiranistes saben treballar bé i poden pensar més enllà dels seus propis llindars. Aquesta unitat política només és possible si es contextualitza en el marc del litigi amb l'estat espanyol, és a dir, d'unes eleccions generals. Les eleccions catalanes divideixen el sobiranisme per naturalesa. Unes eleccions en clau espanyola, on les forces polítiques sobiranistes s'hi juguen ben poca cosa, i el combat contra els efectes nocius del postfranquisme pot resultar un al·licient de primer ordre, pot afavorir la suma d'aquest mig milió.

La segona cosa que cal oferir és un projecte de país predefinit, on aquest mig milió hi hagi pogut dir la seva. Un projecte transversal que sorgeixi del debat democràtic, resulti creïble i generi confiança. És necessari que s'obri un veritable diàleg nacional entre els qui vulguin dels set milions i mig de catalans sobre el futur estat: el desig d'un procés o crida constituent no ha de ser patrimoni de grups minoritaris sinó d'una acció participativa entomada per l'executiu i el legislatiu conjuntament per escriure l'esborrany de Constitució catalana. Aquesta carta fundacional, que reclama un estat propi per Catalunya sense ambigüitats, seria l'únic punt programàtic que els partits sobiranistes portarien a les eleccions en clau espanyola. Es tracta d'una mesura que democratitza i eixampla el procés, i deixa un llegat de lligams i vincles imprescindibles entre persones de diferents ideologies que han de pilotar la transició cap al nou estat.

Situar el combat a Madrid, i no a Barcelona. Demostrar que el sobiranisme vol un país just, net de corrupció i de contaminació. Generar un procés "oficial" de participació democràtica per la construcció del nou país. Aquests són els ingredients per atraure 500.000 vots més al sobiranisme i redreçar així un procés que, ara com ara, presenta signes evidents de clar declivi després de la gesta semi heroica del 9N.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Miquel Àngel Essomba
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB
Opinió · Política catalana
La saviesa del poble
Opinió ·
Destruir el sobiranisme, pas a pas. Manual pràctic català
Opinió ·
La clau del procés
Opinió ·
Tornar a començar
Opinió · Política
La tragèdia del complement circumstancial
Opinió · Política
Full de ruta per al 2015
Opinió ·
Gràcies Mariano
Indica publicitat