I cal dir-ho amb franquesa i rotunditat perquè és hora que parlem clar ja que, si hi ha hagut alguna crispació política, ha provingut des dels cercles unionistes.

Perquè fins el dia d'avui, el procés sobiranista ha estat exemplar en tots els sentits. Ha estat un procés basat en l'esperança i en la il·lusió de construir un país millor per als catalans, en el respecte i, sobretot, en l'essència de la democràcia que no és cap altra que les institucions polítiques han de tenir en compte el què el poble vol i no vol, i no pas únicament la voluntat d'una petita oligarquia.

Per aquest motiu, en primer lloc s'ha defensat que per conèixer la voluntat del poble català és necessari utilitzar el principal instrument democràtic existent, és a dir, la consulta, que permetrà a la ciutadania poder pronunciar-se democràticament sobre el seu futur polític. En segon lloc, amb el clar objectiu d'obtenir el màxim consens de tots els grups favorables a aquest dret a decidir del poble català, s'ha proposat una pregunta clarament inclusiva, perquè aquells que defensen una tercera via tinguin també el seu espai.

En tercer lloc, s'ha seguit escrupolosament el marc legal vigent, sol·licitant primer al Congrés dels Diputats l'autorització de la celebració d'una consulta referendària, iniciativa que paradoxalment ha estat titllada pels unionistes d'il·legal i, després, davant la negativa de l'Estat espanyol, aprovant una futura llei de consultes populars no referendàries que hauria de permetre celebrar dita consulta, en aplicació d'una de les competències que el nostre Estatut preveu expressament, competència que paradoxalment no fou retallada pels nostres amics del Tribunal Constitucional, tot i que, amb tota seguretat, serà impugnada pels unionistes davant aquest alt tribunal.
Que ningú utilitzi aquest incident per difondre mentides i intoxicar el procés sobiranista"
I durant tot aquest procés no ha sorgit ni un, ni tan sols un incident violent, llevat aquesta lamentable agressió al polític socialista, agressió que, no oblidem, cal encara aclarir si té res a veure o no amb el procés sobiranista català. En tot moment, les declaracions de tots els polítics favorables al dret a decidir del poble català han estat exemplars, respectuoses, argumentades, educades i respectant la diversitat d'opinions en aquest procés i la ciutadania catalana ha viscut aquest procés de manera pacífica, festiva, alegre i, sobretot, amb gran il·lusió, sent les imatges de les darreres manifestacions de l'11 de setembre dels darrers anys un clar exemple d'això.

En canvi, els ciutadans catalans hem hagut de suportar i empassar-nos tota classe de desqualificacions, menyspreus i, fins i tot, insults per part de molts polítics opositors a la consulta i a que el poble català sigui consultat sobre el seu futur. Vam haver de presenciar la injustificable agressió a la delegació del govern de la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre per grups d'extrema dreta.

Hem hagut de ser testimonis de com un dels grans partits polítics històrics no només han renunciat a les seves tradicionals arrels catalanistes, sinó que ha enganyat a bona part dels seus electors, incomplint un dels punts principals del seu programa polític en el qual defensava precisament el dret a decidir dels catalans. Hem hagut de veure també com el Tribunal Constitucional ha sobrepassat les seves competències revocant una declaració política del Parlament de Catalunya. I ara hem de viure la penosa campanya iniciada per il•legalitzar injustificadament l'Assemblea Nacional Catalana, la principal organització social favorable al procés sobiranista.

Per tant, que ningú utilitzi aquest incident per difondre mentides i intoxicar el procés sobiranista. No tot s'hi val. Ja és hora de que els polítics tinguin la responsabilitat i dignitat política que se'ls exigeix. Ja és hora que deixin de difondre una i altra vegades, mentides i més mentides per intoxicar el clima polític i social català. Ja és hora de que deixin d'utilitzar la vella tàctica de Goebbels de repetir mil i una vegades una mentida perquè acabi esdevenint veritat. Ja és hora de que els catalans deixem de ser insultats perquè volem ser consultats democràticament. Ja és hora de saber què és el que realment els fa tanta por: la democràcia o el resultat de la consulta. Ja és hora que ens deixin decidir sobre el nostre futur.