No és cap sorpresa. Però no per intuït o temut deixa de ser notícia. La gestió de l'aeroport del Prat seguirà en mans del govern espanyol.
Així ho admeten ja fons del govern que donen per perduda la batalla amb el ministeri de Foment i es resignen a veure com Magdalena Álvarez i els funcionaris d'Aena fan i desfan a l'aeroport de Barcelona, sense comptar amb cap opinió catalana.
L'esperat document que Aena està elaborant sobre com atendre les demandes dels territoris respecte els aeroports no parla en cap moment de descentralització o entrada en els consells d'administració dels aeroports. El model aeroportuari espanyol seguirà sent l'únic dels països occidentals en què els territoris no tindran veu ni vot.
En el cas del Prat, el màxim que s'oferirà a la Generalitat i l'Ajuntament és una presència representativa en la societat que gestioni l'aeroport. En cap cas es preveu una entrada en l'accionariat de l'empresa, que serà 100% del ministeri de Foment. Aena també tanca la porta d'aquesta manera a l'entrada de capital privat, que és vista des de Catalunya com un mal menor. Si el principal aeroport català fos gestionat per estricta lògica de mercat, el Prat tindria moltes més probabilitats de competir amb Barajas. Malauradament, la gestió que està fent Aena només està encaminada a afavorir el creixement de l'aeroport de Madrid, convertint el de Barcelona en una mena d'apèndix.
Lluny queden, doncs, les paraules dels que a principi de legislatura asseguraven que la Generalitat no només participaria en la gestió, sinó que la seva opinió seria "decisiva". Res més lluny de la realitat. La crisi econòmica ha servit perquè Zapatero, amb el permís dels seus, hagi desenterrat el neocentralisme d'Aznar i estigui disposat a passar per sobre de les seves promeses, de les del PSC i, sobretot, de l'Estatut.
Potser al costat de l'Estatut o del sistema de finançament, la presència de la Generalitat en la gestió del Prat pot semblar un tema menor. Cal recordar, però, que en una economia en procés d'internacionalització com la catalana és clau disposar d'un aeroport amb un alt nombre de connexions intercontinentals i un trànsit fluid als principals aeroports europeus.
La resposta catalana al moviment del ministeri de Foment ha de ser ràpida, clara i contundent. Govern, partits, empresaris i entitats socials haurien d'anar de la mà en aquesta reivindicació. Tot i que el clima polític no sigui el més adient, no és un mal moment per fer força des del Congrés per canviar el model aeroportuari espanyol. El PSOE està amb minoria i caldria aprofitar-ho.
