El 22 de març d'enguany un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball, la Fundació RACC a la seu de l'IESE a Barcelona va fer pensar que alguna cosa havia canviat. Aquell dia el món empresarial i la societat civil catalana van unir-se per dir que "ja n'hi havia prou", que Catalunya tenia el dret de decidir quines eren les seves necessitats. I quin símbol millor que agafar l'aeroport com a bandera de les reivindicacions catalanes davant del dèficit fiscal i d'infraestructures perpetrat per l'Estat. Empresaris, polítics i mitjans de comunicació van coincidir a assenyalar que "alguna cosa havia canviat". Que la tradicional moderació -per no dir acolloniment- de l'empresariat català a Madrid passaria a formar part de la història.
Doncs bé, sis mesos després, hem vist com tot allò no va ser res més que foc d'encenalls. L'adjudicació de la T-Sud a Ibèria ha demostrat que aquell acte no va servir per res. El repartiment de companyies a la nova terminal, on Ibèria rebrà un tracte privilegiat, impedirà al Prat competir amb els principals aeroports europeus i seguirà sense poder fer ombra a Barajas. Com molt bé explicava el professor Tremosa en un article a l'AVUI amb la decisió de dimarts el Ministeri de Foment i Aena "han mostrat clarament al món que a Espanya hi segueix havent un únic gestor, un únic aeroport i una única companyia".
I quina ha estat la resposta dels que van organitzar l'acte de l'IESE? Doncs la veritat és que han confirmat que aquella demostració de força va ser l'excepció. Ningú no ha aixecat la veuen contra la decisió de la ministra. La Cambra, Foment o el Cercle d'Economia han tornat a mirar cap a una altra banda.
Potser la resposta l'hauríem de trobar en les discretes reunions que tots els seus màxims responsables han tingut amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a Madrid. Hàbilment, Álvarez ha anat convidant un per un o per grups molts dels que van ser a l'aula magna de l'IESE per preparar-los per l'adjudicació de la T-Sud.
Conscient del malestar generat a Catalunya i que aquest cop l'emprenyament social podia arrossegar polítics i empresaris, Álvarez ha desplegat tot el seu encant les últimes setmanes perquè el galliner català no es torni a esvalotar. Ni la Cambra de Comerç, ni Foment del Treball, ni el RACC, ni la Fira de Barcelona, ni les petites patronals, ni el Cercle d'Economia han estat capaços d'aixecar mínimament la veu contra l'adjudicació a dit de la T-Sud.
Dos interrogants queden a l'aire: A canvi de què la ministra a comprat el silenci còmplice dels empresaris? Fins quan aguantaran l'escanyament econòmic del país?
