Ja hem explicat que Pretòria no era una simple operació policial. Cada dia que passa es nota més que l'operació respon a allò que en cercles madrilenys s'anomena razón de estado. Mentre gràcies al procés engegat per Garzón Catalunya rodola per la pendent de l'autodestrucció, els espanyols segueixen sense fer els deures que els assignava l'Estatut.
Ho explicava molt bé aquest mateix diari el dimarts en la crònica econòmica setmanal amb el cada dia més encallat traspàs de Rodalies. A hores d'ara, el principal obstacle de l'acord és la negociació del contracte-programa que ha de regir les inversions a partir del 2011 i que s'ha de finançar amb diners estatals.
Però si el de Rodalies té dificultats per sortir endavant, l'acord per als aeroports està bloquejat en algun calaix del ministeri de Foment. En privat, el ministre ja ha ensenyat les seves cartes, tant als grups parlamentaris de CiU i ERC al Congrés de Diputats com al conseller Nadal. Tal com passa amb Rodalies, el que pretén el govern espanyol és seguir tutelant les infraestructures, malgrat en traspassi una part de la gestió.
El model de gestió suposadament centralitzada que ha proposat Blanco torna a deixar les decisions estratègiques en mans de l'Estat. Tot i que, formalment, el model proposat pel ministre gallec pot semblar que deixa molt marge als territoris, el cert és que Aena, o l'empresa estatal que s'acabi fent càrrec de la gestió, seguirà tenint la paella pel mànec. Amb els papers, que insistim no són públics, que fins ara ha ensenyat Blanco als partits es preveu la creació d'una empresa mare que participaria en la gestió de tots els aeroports de l'Estat.
Aquesta nova empresa podria tenir fins a un 30% de capital privat, tot i que aquesta participació estaria limitada a temes financers i de gestió operativa. Aquesta empresa mare seria la propietària d'almenys el 51% dels aeroports que generen beneficis. Així, per exemple, per a la gestió de l'aeroport de Barcelona s'hauria de formar una societat en què, a través de la nova empresa Foment, hi seguiria tenint majoria. Les institucions catalanes s'haurien de conformar amb un 49%.
Amb aquestes xifres a la mà és evident, doncs, que la participació de la Generalitat (o del conjunt d'institucions catalanes) creix, però no és suficient. Madrid es resisteix a entendre que la descentralització és deixar que els territoris puguin prendre les seves pròpies decisions sense demanar permís ni donar explicacions a Madrid.
