Fa només dos mesos explicàvem en aquesta mateixa crònica que la ministra de Foment s'havia reunit amb diferents representants de sectors econòmics i de la societat civil catalana per demanar-los paciència i exigir-los que acabessin amb les manifestacions públiques sobre el dèficit d'infraestructures que pateix Catalunya. En aquella ocasió ens vam preguntar què els havia ofert la ministra antes partía que doblá per pagar els seus silencis. La resposta no la tenim, però sí que tenim més dades que reforcen la nostra tesis de la imposició del silenci.
A pocs dies que se celebri la manifestació en contra del dèficit d'inversions de l'Estat, el GTI4, tal com s'anomena el grup format pel Cercle d'Economia, la Cambra de Comerç, Foment del Treball i el RACC, tots presents en aquella reunió, han aparegut davant dels mitjans de comunicació per presentar un nou informe sobre infraestructures. La sorpresa se la van endur els periodistes quan José Manuel Lara, Miquel Valls, Juan Rosell i Sebastià Salvadó van demanar que "oblidéssim el passat" que "calia centrar-se en el futur". Al document que van presentar, titulat Seguiment dels compromisos de les Administracions en matèria d'inversió en infraestructures a Catalunya, no hi ha cap valoració sobre els dos primers anys de la ministra malaguenya al capdavant de Foment.

Els nostres empresaris han decidit fer-li el joc a la ministra malaguenya i l'anàlisi de compliment de compromisos es limita a les assignacions de diners a projectes pressupostats entre els anys 2007 i 2008, els únics en què les xifres d'inversió a Catalunya són altes. Paradoxalment, de les inversions pressupostades en els dos primers anys per la ministra, que són molt més baixes i que ara s'haurien d'estar executant, al text no hi ha ni una paraula.

Que el país ha de mirar al futur ningú no els ho discuteix, als senyors empresaris. Però el que en cap cas pot ser és una excusa per evitar parlar del passat. Perquè el dèficit d'inversió comença en l'època González, es radicalitza en el mandat de José María Aznar, però l'encarregada de donar l'estocada final a les infraestructures catalanes ha estat Magdalena Álvarez. Amagar les xifres que han fet d'aquesta ministra la pitjor que ha patit Catalunya en els últims anys només és garantia de fer-li el joc a un govern espanyol que no ha complert cap dels grans compromisos que va adquirir, ni tan sols el traspàs de la gestió del Prat, com els senyors Lara, Rosell, Valls i Salvadó porten pidolant fa anys.