La importància que ha assolit el futbol en la nostra societat és tant alta que els clubs s'han convertit en institucions que gaudeixen d'un significat simbòlic extraordinari. A Catalunya, en un moment d'extraordinària desafecció política i de desconcert nacional, la bona temporada del Barça de Laporta ha estat un clau ardent en el qual molts s'hi ha agafat.

s clar que seria extraordinari que la fórmula del Barça funcionés també per al país, però desafortunadament no sembla aplicable a l'àmbit de la política.

El Barça, tot i algunes actituds arbitrals, competeix de tu a tu amb els rivals i, en canvi, Catalunya juga sempre en camp contrari, amb l'àrbitre en contra, amb dos expulsats abans de començar i amb tres jugadors que s'acaben apuntat a l'equip contrari. Així és molt difícil guanyar, però malgrat tot els sis jugadors que queden al camp es defensen prou bé i, de tant en tant, fins i tot marquen algun golet.

Dèiem, però, que la fórmula Laporta no és aplicable, de moment, a la política, però sí que se'n poden extreure unes lliçons que valen la pena. I, aquí, la comparació amb el Real Madrid és d'una extraordinària pedagogia. El Barça ha aconseguit un model autèntic, basat en un model que funciona des de fa anys i, tot i que té origen holandès, els catalans han assumit com a propi. Un model basat en el planter i en incorporar els millors jugadors d'arreu del món. I això no simplement a cop de talonari, sinó convencent a jugadors de França, Argentina o Mali, que jugar en el Barça és alguna cosa més que jugar a futbol.

El Madrid, en canvi, ha basat els èxits dels últims anys en una connivència política amb l'administració de l'Estat, la Comunidad de Madrid i l'Ajuntament. Seu va ser el primer pelotazo' que va portar Florentino al poder i seva serà, tant és que hi hagi PP com PSOE, la següent requalificació que regalarà els 300 milions que Florentino s'està gastant en aquests moments. El poder del Madrid està basat en el mateix que en el temps del franquisme. Un Estat com l'espanyol mai deixarà que un club com el Madrid sigui superat pel talent del Barça.

Cal valorar, doncs, l'increïble benefici simbòlic que el Barça ha aportat a Catalunya en aquest últim any. Una lliçó moral que convé tenir ben present. No importen les barreres que haguem de trencar. No serà fàcil, però els únics límits d'una nació, com els d'un club, són els que ella s'imposa.