Al silenci dels empresaris, que fa unes setmana denunciàvem en aquesta mateixa columna, si ha sumat ara al d'una altra pota important de la societat civil: la universitat i el món professional callen davant els erros i negligències comesos pel ministeri de Foment a Catalunya. Els esvorancs apareguts a l'entorn de l'estació de Bellvitge tornen a posar de relleu la manca de capacitat que té el país per defensar-se i criticar la mala gestió de tot allò que depèn del govern espanyol.
Durant l'última crisi de Rodalies que va començar la setmana del 7 d'octubre amb l'aparició d'esllavissades i esvorancs sota les vies de la línia ferroviària. La situació és molt greu ja que durant aquest temps -fins que dissabte passat es va suspendre el servei de trens- la seguretat de passatgers i treballadors de l'obra podria haver estat en perill. I diem que podria haver estat perquè fins ara cap especialista independent ha obert boca. És cert que, a través d'un comunicat que va enviar als mitjans de comunicació, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, va criticar de forma genèrica les actuacions de Foment a les obres d'alta velocitat.
Però això no és suficient. Cap dels seus responsables o col.legiats -i n'hi ha un grapat- ha obert boca i ha parlat de si el projecte de Foment és el més adequat per fer arribar el TGV a Barcelona. De la mateixa manera, també els catedràtics de la UPC, on hi ha la càtedra PAYMACotas d'Enginyeria de Túnels, han donat l'esquena a l'opinió pública i s'han negat a fer declaracions. L'explicació a aquesta suposada manca de voluntat és una i clara: pràcticament tots ells treballen o tenen relacions laborals amb alguna de les administracions, municipal, nacional o estatal. I, com molt bé explicava un dels col.legiats a aquest diari, "totes estan controlades ara per un mateix partit".
El que ens estem jugant amb la paràlisi dels Rodalies és molt més que un partit pugui o no conservar el poder després de les pròximes eleccions. Les conseqüències econòmiques -uns 30 milions d'euros cada setmana, segons els sindicats- poden ser desastroses si la crisi no es tanca aviat. És per això que és necessari que els professionals de l'obra pública a Catalunya trobin el coratge necessari per denunciar el mal funcionament i de les empreses públiques de l'Estat a Catalunya. Només així serà possible rescabalar la confiança ciutadana en l'obra pública i fer més evident la necessitat que la construcció de les grans obres del país les ha de decidir la Generalitat i no el ministeri de Foment.