Una conseqüència ineludible de la dimissió de Camps és l'infinit menyspreu envers l'electorat valencià que amaga l'operació dissenyada al carrer Gènova. Tot plegat confirma un cop més el que signifiquen les comunitats autònomes per als grans partits espanyols: poc més que un taulell per moure-hi els peons regionals de la política nacional.
Ho deia ahir en Jordi Muñoz a l'Ara: "Un mínim respecte per la dignitat de les institucions aconsellaria repetir les eleccions amb Fabra". Les eleccions, però, no només no es convocaran sinó que Camps continuarà gaudint del tracte de Molt Honorable i passejant-se amb cotxe oficial per la seva "terreta".
I és que la dimissió de Camps, forçada per Rajoy, s'emmarca dins d'una operació que ha acabat convertint el cas Gürtel, una xarxa de finançament il·legal i corrupció del Partit Popular, en una eina per reforçar el candidat a la Presidència del Govern. Així, Mariano Rajoy ara es presenta com una garantia contra la corrupció; però no és només això, sinó que fa ostentació del seu poder carregant-se un president que havia estat legítimament escollit a les urnes per majoria absoluta no fa ni dos mesos.
Aquests dies, des de les Illes ens recorden que la dimissió de Camps és gairebé calcada a la del que fou president del Govern balear, Gabriel Cañellas. No fou Rajoy, sinó Aznar, qui li demanà la dimissió quan Cañellas fou imputat per prevaricació al cas Sóller quan tot just havia guanyat les eleccions també per majoria absoluta. El 1995, Aznar no va dubtar a admetre que Cañellas li feia nosa per arribar a la Moncloa i, efectivament, l'any següent guanyà les eleccions generals. La història de Cañellas, però, va estar a punt d'acabar en tragèdia quan aquest criticà durament la cúpula del partit i amenaçà de crear una nova força regionalista. Camps, tot i estar esquitxat per un cas de corrupció estatal, finalment no ha desafiat l'ordre de Rajoy. La semblança de les dues dimissions fa bona la famosa cita de Marx: la història es repeteix, primer com a tragèdia i després en forma de comèdia.
La trista conclusió de la dimissió amb precedents de Camps és, ja ho dèiem, una determinada idea de la comunitats autònomes. Aquestes són camp de batalla de PP i PSOE, que no dubten a utilitzar unes institucions legitimades pels ciutadans, algunes amb un autogovern que es compta per segles, per als fins del propi partit, que sempre comencen i acaben a Madrid. No preocupa, doncs, que el fet que els ciutadans puguin gaudir d'un mínim de qualitat democràtica, en aquest cas a València, sigui ja una veritable entelèquia. Sembla que Rajoy ha superat el darrer escull per arribar a la Moncloa l'any vinent, si no hi ha sorpreses, però pel camí s'ha perdut un bocinet més de democràcia i autogovern.
