La revolució digital continua. I els experts assenyalen l’iPhone com el proper giny que, de segur, es convertirà en icona tecnològica. Es tracta del nou telèfon mòbil que la multinacional nord-americana Apple traurà al mercat i que, al nostre país, com a la resta d’Europa arribarà a finals d’any. Les seves principals característiques, a banda d’ésser un telèfon mòbil, són que incorpora les funcions de reproductor MP3 i audiovisual –l’iPod– i que, a més, permet la connexió a Internet sense fils. Per tant, amb la seva comercialització, es podrà adquirir mòbil i iPod en un únic aparell amb la possibilitat d’emmagatzemar fins a 4 o 8 GB, segons la versió, de música en format MP3. Una combinació que per a la majoria de gent jove serà extraordinàriament atractiva.
La multinacional informàtica pretén assolir, si més no, les vendes de l’iPod. Un reproductor multimèdia que ha aconseguit monopolitzar el mercat ja que, segons les darreres estimacions, aproximadament el 70% de reproductors que s’han venut és l’iPod d’Apple. I de la mateixa manera que va passar amb l’iPod i altres productes de la companyia com el sistema operatiu MAC US X Tiger, Apple no té la inteció d’incloure la llengua catalana a l’iPhone.
Aquesta decisió ha provocat que el conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joan Puigcercós, hagi reclamat a l’empresa nord-americana que incorpori el català no només a l’iPhone sinó que també a la resta dels seus productes. Aquest és el segon cop que la Generalitat insta Apple a incloure la llengua pròpia del Principat i de la resta dels Països Catalans en els seus productes, després que Josep Bargalló, conseller en cap en aquells moments, ho reclamés l’any 2005, per primer cop, aprofitant el llançament del sistema operatiu MAC US X Tiger. El resultat d’aquella demanda del govern català va ésser desestimada per l’empresa informàtica i, malauradament, aquest cop, res sembla indicar que els arguments exposats pel conseller republicà faran canviar de parer els màxims responsables de la companyia. El cronista espera i desitja equivocar-se, però pinten bastos.
Com és habitual, caldrà fer pedagogia de la situació de la nostra llengua tot recordant el seu potencial amb uns, pel cap baix, 9 milions de catalanoparlants i 11 milions de persones que l’entenen. Dades gens menyspreables ja que la situen en una millor posició que altres llengües com el suec, el danès o el noruec que sí que són presents en els productes de la companyia. Però, al final, pot succeir que Apple consideri suficient l’espanyol per al mercat català i torni a desestimar la presència del català argumentant, entre d’altres coses, que no és rendible econòmicament. I, aleshores, què? Es tornarà a vulnerar, un cop més, el dret de tots aquells que volem viure plenament en català i ja estarà. O hi haurà un pla alternatiu en forma de mobilització ciutadana d’algun tipus o actuació del govern català que els faci veure que el català és indispensable.
Potser seria bo que hi comencéssim a rumiar car aquest és un exemple dels molts que es poden esdevenir en relació a la presència del català en el camp de les noves tecnologies. Un món –reproductors multimèdia, Internet, videojocs, ... – on la majoria d’usuaris és gent jove. Per tant, caldria estar amatents i no badar perquè la inexistència de la llengua catalana en tot aquest ventall de productes seria quelcom molt perillós per a l’avenir del català.
Ras i curt. No cal ésser cap llumenera per veure que el català no es pot permetre el luxe de perdre el tren de les noves tecnologies. És el futur, i si la nostra mil•lenària llengua, fent un símil futbolístic, vol continuar jugant a primera divisió, ha de guanyar aquest partit i ésser present en l’àmbit tecnològic. I, també, en el model educatiu, sense patir cap retrocés. Però, això, són figues d’un altre paner!
