Més concretament, en el període que va des del tancament dels col.legis electorals fins al moment en què es feien públic els resultats electorals, amb l'escrutini total i definitiu.

Cal dir però, abans, que tot va venir provocat pel fet que les institucions europees no permeten donar dades d'escrutini parcial sobre els resultats electorals, com estem acostumats en aquestes contrades. I, d'altra banda, per la norma europea que diu que només es poden donar els resultats quan els col.legis electorals dels diferents països europeus que elegeixen representants ja han tancat.

En definitiva, la normativa de les institucions europees va suposar que fins passades les onze de la nit no tinguéssim els resultats electorals i, a més, d'una tacada, amb el 100% escrutat. Cosa a la qual, no hi estem avesats, afortunadament. Els recomptes electorals sempre estan carregats d'emoció.
Twiter van ser l'eina que va permetre que poguéssim conèixer, a mesura que se sabien, els resultats a les meses electorals"
Dit això, i com dèia al començament d'aquesta crònica, les xarxes socials varen provocar una gran revolució. La xarxa de les piulades va omplir el buit, a partir d'una manera ben simple i senzilla, que les institucions europees, a través d'una normativa inexplicable i del tot incomprensible, van originar. Sota el "hashtag" (etiqueta) #apeudemesa es van anar oferint els resultats electorals de diferents meses, districtes i poblacions catalanes que, tot i les crides a la cautela, albiraven –en primer terme-- i ratificaven –a mesura que es van anar obtenint dades i més dades-- el canvi de tendència dels electors catalans, a les eleccions europees.

Com molt bé va saber radiografiar un company de feina meu a l'endemà: "no es poden posar portes al tros". És del tot cert. En una societat com la nostra, en ple segle XXI, en l'era de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, és difícil d'entendre normes d'aquesta mena. Són fora de tota lògica i, a més, topen amb la realitat. L'enginy català va saber superar l'escull normatiu europeu i les TIC, les xarxes socials, Twiter van ser l'eina, l'instrument que va permetre que poguéssim conèixer, a mesura que se sabien, els resultats a les meses electorals de les diferents ciutats, pobles i viles del país.

Enginy i TIC van tornar-se a erigir, en el marc d'una contesa electoral, com un potent binomi, amb moltes fortaleses i potencialitats, que pot operar, desenvolupar-se en diferents àmbits i situacions. Felicitats, per descomptat, als que varen tenir la brillant idea, tot i la seva simplicitat i senzillesa evident.