Dilluns passat, varen venir els Reis d'Orient i, com és tradició, van omplir les nostres llars de regals i bons desitjos per a l'any que acabem d'encetar. Una de les qüestions que es posen a debat durant les festes nadalenques i, en especial per als Reis, és quin serà el regal estrella, quin estri, andròmina o giny serà les més regalada pels Reis Mags d'Orient.
D'entre aquestes, les tecnològiques tenen un pes molt significatiu. Telèfons intel.ligents, pissarretes o tauletes digitals (iPad, Galaxy Tab…), phablets (Galaxy Note…) o consoles de videojocs (Xbox, Nintendo o Playstation) sempre estan a l'avantguarda i es disputen la primera posició.
És conegut per tothom que el nostre país no disposa de cap gran empresa que es dediqui a la comercialització de ginys d'aquestes característiques que pugui competir amb poderoses multinacionals com és el cas d'Apple, Samsung, Microsoft o Sony. Ara bé, una altra cosa són els videojocs que permeten passar bones estones, a nens, adolescents o adults, ja sigui en consoles, ordinadors o tauletes.
La indústria del videojoc és una de les indústries del món del lleure més importants. Pot no semblar-ho, però les xifres així ho demostren. Segons l'informe "Global Entertainment and Media Outlook" (2011-2015), l'any 2010, el mercat mundial del videojoc arribava gairebé als 56.000 milions d'euros. I la previsió, a cinc anys vista, era de creixement en un 50%. Dades, per tant, gens menyspreables.
Dit això, i posant el focus a Catalunya, cal dir que, darrerament, s'estan produint coses favorables en el sentit de la potenciació d'aquesta indústria. Voldria posar uns quants exemples: tenim empreses amb un nivell de consolidació com és el cas de Novarama o Digital Legends –coneguda per haver treballat per a Apple--, Barcelona acull, amb caràcter anual, un esdeveniment internacional de cert gruix en aquest àmbit com és el cas de Gamelab o el valor afegit que dóna per a aquesta indústria el fet de tenir una entitat o assocació com Devicat, l'Associació de Desenvolupadors i Editors de Videojocs a Catalunya.
És un inici, però ja hi ha símptomes de què és un camp on treballar-hi, on ficar-hi esforços per tal que pugui esdevenir una indústria rellevant per a la nostra economia. Quedaria pendent la part formativa, per tal que els emprenedors poguessin tirar endavant més projectes en aquest àmbit. No obstant això, és indubtable que estem parlant d'una indústria de futur i que pot trobar diferents sectors on desenvolupar-se, més enllà del propi de l'oci (educació, turisme, salut…)
