Dijous de la setmana passada el Servei Català de Trànsit (SCT) va fer entrar en funcionament la nova regulació de la velocitat en els accessos de Barcelona, l'anomenada velocitat variable. D'aleshores ençà les crítiques rebudes pel SCT i pel propi conseller Joan Saura han estat nombroses i de fonts ben diverses. En molts casos, però, les crítiques no haurien existit o haguessin estat menors si no fos per la pròpia incapacitat del Departament d'Interior per comunicar adequadament en què consisteix la mesura, ni tampoc si no haguessin estat atiades pels propis socis de govern, com el conseller Joaquim Nadal, que va distanciar-se de la normativa.

La primera limitació de velocitat dels 80 km/h que va entrar en vigor ara fa un any tenia un doble objectiu: reduir la contaminació atmosfèrica i el número d'accidents. Tanmateix, en la segona limitació, la d'enguany, el motiu principal és el d'augmentar la fluïdesa del trànsit en situacions de congestió. No obstant, el Departament d'Interior no ha explicat correctament els motius de la mesura i l'ha maquillat sota una argumentació de respecte pel medi ambient que en aquesta ocasió no se sosté.

La mala argumentació de la mesura, sumat a la percepció d'aleatorietat en la decisió d'aplicar-la, i al fet que ICV ha agafat el relleu a ERC en ser el blanc preferit dels opinadors quan focalitzen les crítiques al govern, han deslluït una mesura que és encertada per l'objectiu que persegueix. Estudis recents demostren que la capacitat màxima d'una via es dóna quan se circula entre 60 i 80 km/h, i la norma pretén precisament això, regular la fluïdesa del trànsit en situacions de congestió per tal d'evitar efectes acordió.

s cert que el Departament d'Interior ha errat en voler tenyir de verd les explicacions de la nova normativa, però també ho és que les crítiques han excedit allò que era raonable i opinable, com per exemple la possibilitat d'augmentar la velocitat en hores amb poca circulació de vehicles. Tot plegat, confusió i debat estèril que ha contribuït a distreure l'opinió pública d'altres temes, més importants, com el finançament.