El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va presentar ahir el que ha de ser el nou model econòmic que ha de fer sortir l'Estat espanyol de la crisi. La seva fórmula màgica es diu Llei d'Economia Sostenible (LES), que se centrarà en l'estalvi energètic, les energies renovables, en una educació de qualitat i en la inversió en I+D+i. Dit així, sona bé. Però no se'n saben massa coses més.
Zapatero va posar aquesta llei com a contrapunt del que ell mateix va qualificar com una economia "insostenible" que ha imperat en els últims anys, basada en el sector de la construcció, el creixement desmesurat del preu de l'habitatge o el consum d'energies no renovables. La nova llei vol impulsar un nou canvi en l'economia espanyola, i fer-ho coincidint amb l'inici de la presidència espanyola de la Unió Europea el gener de 2010, un joc de mans que pot donar-li bons rèdits d'imatge a Europa.
Però, serà la LES realment sostenible? Analitzem els antecedents: el terme desenvolupament sostenible (del qual en deriva "sostenible") va aparèixer per primera vegada el 1987 al document conegut com Informe Brundtland en el marc dels treballs de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de Nacions Unides. Es definia d'aquesta manera: "Satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les del futur per a atendre les seves pròpies necessitats".
A efectes pràctics, això significa, per exemple, que si explotem els bancs de pesca mundials per sobre de la seva capacitat de reproducció, acabarem reduint mica en mica el peix de la nostra dieta. Símils semblants podríem fer-los amb el petroli o amb els camps de cultiu. A hores d'ara es coneix ben poc d'aquesta proposta de Llei com per poder avaluar el seu grau real de sostenibilitat, entesa amb el sentit que li va donar Nacions Unides. Però ja estem acostumats a que els nostres polítics adjectivin les seves idees amb paraules que ens sonen bé.
De sobte, tot se'ns ven sistemàticament com a sostenible: un aeroport, una autovia, els pressupostos, la pujada d'impostos... No és que no puguin ser-ho, però és molt sospitós que ho siguin tots. I es fa encara més sospitós quan ja hem vist al govern de Zapatero anunciar una Llei d'Economia Sostenible a la mateixa legislatura que rebaixa les subvencions a les energies renovables.
