El comissari Leonard Orban, encarregat de la cartera de Multilingüisme de la Unió Europea, ha presentat recentment les línies estratègiques del seu departament, entre les que destaquen: la creació d’un fòrum empresarial pel multilingüisme, amb la finalitat d'avaluar vies per incrementar les capacitats multilingües de les empreses, també la promoció d’un estudi sobre les noves tecnologies i la diversitat lingüística, la creació d’un grup de treball d’alt nivell sobre multilingüisme, la celebració d’una conferència ministerial sobre multilingüisme i la publicació d’una comunicació sobre la nova estratègia per a la política de multilingüisme.

Tot això es farà entre l’any que som i el que ve. A més, va destacar la importància del programa d’aprenentatge permanent com a instrument bàsic per finançar projectes de caràcter lingüístic i també les virtuts de la subtitulació com a eina per aprendre llengües amb comoditat. És evident, doncs, que, des de Brussel·les, s’està treballant en una visió multilingüista de la Unió Europea, però també és cert que, l’anglès en especial, i el francès o l’alemany i també l’espanyol, són molt més usades que d'altres llengües oficials. I, en aquest escenari, de bones propostes, la situació del català, que no és llengua oficial de la UE, no és gens favorable, degut a que, pel que fa als idiomes, tot el que es genera des de Brussel·les, es fa per les llengües oficials.

S’hauran de cercar escletxes que permetin, a partir del limitat reconeixement que té la nostra llengua, trobar maneres de participar en totes o algunes de les propostes del comissari de Multilingüisme. El camí del català per ser llengua oficial a la Unió Europea, per entendre’ns, per jugar a la primera divisió dels idiomes europeus, per tenir les mateixes prerrogatives que el portuguès, el danès o d’altres llengües, moltes d’elles menys parlades i amb menys bagatge cultural que el català, serà llarg i complex. Es tracta de ser perseverant en la defensa de la nostra identitat lingüística.