S'ha celebrat a l'ONU la cimera sobre els objectius de desenvolupament del Mil·lenni, que es varen aprovar l'any 2000, amb el repte general de reduir a la meitat la pobresa extrema l'any 2015. Hi varen donar suport 191 estats i varen quedar catalogats concretament vuit grups, que detallo a continuació:
ODM 1. Reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam
1 de cada 6 persones passa fam. Més de 1.400 milions de persones viuen amb menys d'1 euro diari.
ODM 2. Aconseguir l'ensenyament primari universal
1 de cada 10 nens i nenes en edat de fer primària no han trepitjat mai una escola. Són 72 milions al món, més de la meitat a l'Àfrica Subsahariana.
ODM 3. Equitat entre els gèneres i autonomia de la dona
En més de 100 països encara hi ha més nens que nenes a les escoles. Les dones de tot el món empobrit són les més afectades per les crisis.
ODM 4. Reduir la mortalitat infantil
9 milions de nens van morir l'any passat per causes fàcilment tractables o que es podien preveure, com la diarrea. Només per la crisi econòmica han mort 50.000 nenes més a l'Àfrica.
ODM 5. Millorar la salut materna
1.000 dones moren cada dia durant l'embaràs o el part per manca d'assistència sanitària bàsica gratuïta. A Burkina Faso, una cesària costa el 138% dels ingressos anuals d'una família mitjana.
ODM 6. Combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties epidèmiques
Prop d'un milió de persones moren com a conseqüència de la malària cada any: el 95% hi vivia a l'Àfrica subsahariana, i la majoria eren nens menors de 5 anys.
ODM 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient
A Copenhaguen, es va perdre l'oportunitat de frenar l'agressió que suposen les emissions de carboni, i els governs estan regatejant els diners que són urgents per prevenir nous desastres climàtics.
ODM 8. Una Aliança Mundial pel Desenvolupament
Les fites de 8è objectiu reclamen més ajuda dels països rics, menys deute per als països pobres i més coherència en les polítiques internacionals i nacionals. L'any 2009, els únics països que van assolir la fita del 0,7% van ser Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Països Baixos i Suècia.
Són uns objectius justos si volem un món millor, més solidari i més estable, però la realitat és que, després de nou anys d'establir els objectius i quan només en falten cinc per arribar a la data final, s'entreveuen uns resultats que no arribaran a complir les expectatives que es varen crear l'any 2000. Sigui com sigui, aquests dies a l'ONU tots els mandataris han dit la seva i més o menys tots també han parlat de la bondat de seguir amb els objectius, però la realitat no permet sortir d'un cert escepticisme, tot i la destinació de 40.000 MM $ al projecte i la bona voluntat d'Obama que va parlar d'una nova política global del EUA però sense concretar accions. s evident que la implicació dels EUA és bàsica com a primera potència mundial i més si tenim en compte que només arriba al 0,2% del Producte Interior Brut destinat al desenvolupament, quan l'objectiu és el 0,7%. I pel que fa a Europa, destacar la proposta de Sarkozy i de Zapatero d'establir una taxa financera, proposta que no va tenir el suport explícit de Merkel. Tot i això Europa és, amb un 60%, la zona que aporta més diners als desenvolupament. Molt han de canviar les coses i també haurem de superar la crisi econòmica, perquè a l'any 2015 els resultats reals dels objectius del mil·lenni, no s'allunyin de la proposta aprovada l'any 2000.
